BERGER 1

INVITACIÓ A LA SOCIOLOGIA – PETER L. BERGER

CAPÍTOL 2 – LA SOCIOLOGIA COM A FORMA DE CONSCIÈNCIA

Sociologia: preocupació intel·lectual. Empresa humana que no és ni intemporal ni necessària.
Quins factors temporals van fer que apareixes la sociologia?
És un tipus de reflexió moderna i occidental.
Societat: gran complex de relacions humanes, sistema d’interacció. Sistema de relacions complexprou unitari com per a ésser analitzat en ell mateix, com una entitat autònoma i diferent d’altres del mateix tipus.
Social: quantitat d’una interacció, d’una interrelació.
Weber: una situació “social” és aquella en la qual les persones orienten recíprocament llurs accions. L’entreteixit de significacions, expectatives i comportament que resulta d’aquesta orientació recíproca constitueix la matèriabàsica de l’analisi sociològica.
El sociòleg estudia, en un procés, tant l’objectiu com les relacions i interaccions humanes que s’hi podueixen. (i observa els fenòmens de manera diferent a la resta de persones).
Cal mirar més enllà dels objectius habitualment acceptats/definits de les accions humanes. Els esdeveniments humans tenen diferents nivells de significació, i alguns d’aquests nivellspassen desapercebuts a la vida diària. Cal sospitar. No totes les circumstàncies històriques són igualment favorables per al desenvolupament de la perspectiva sociològica.
Metàfora de la façana: cal mirar entre bastidors, mirar més enllà de la façana, les coses no sempre són el que semblen o el que oficialment és determina que són. “La percepció de la realitat que s’amaga darrere les façanes exigeix unesforç intel·lectual considerable”.
Els problemes que més interessen als sociòlegs no coincideixen necessàriament amb el que l’altra gent sol anomenar “problemes”. El problema sociòlogic és el de la comprensió dels fets que s’esdevenen, en termes d’interacció social (no el de saber per què les coses “van malament” des del punt de vista de les autoritats, sinó el d’entendre com funciona tot elsistema, quins són els pressupòsits en el qual es recolza, i a través de quins mitjans es manté travat) El problema sociològic fonamental no és la delinqüència, sinó la llei; no és el divorci, sinó el matrimoni; no és la revolució, sinó el govern. Els “problemes” que el sociòleg voldrà resoldre impliquen una comprensió de la situació global, dels valors i les formes d’actuar de la gent, i de lamanera com la gent coexisteix en l’espai i el temps.
Una de les característiques essencials de la consciència sociològica és la de mirar-se una situació des dels punts de vista respectius de dos sistemes contradictoris d’interpretació.

CARACTERÍSTIQUES DE LA PERSPECTIVA SOCIOLÒGICA
1- DESEMMASCARAMENT: Consisteix en desmuntar els sistemes socials que s’estan estudiant (com a metodologia). Esdesemmascaren les pretensions i la propaganda per les quals els homes es camuflen llurs accions els uns als altres.
-Weber: conseqüències involuntàries i imprevistes de les accions humanes (ex: la reforma calvinista va portar a un ascetisme general que va causar una despreocupació econòmica i més endavant una crisi econòmica). El resultat de les idees sol ser molt diferent del que n’havien previst oesperat els que les havien tingudes.
-Durkheim:la societat ha de ser entesa com una realitat no reductible a factors psicològics o altres en diferents nivells de l’anàlisi. Per tal de descobrir la dinàmica interna de la societat, el sociòleg moltes vegades haurà de prescndir de les respostes que donarien a les seves preguntes els propis actors socials, i buscar unes explicacions de es quals ells noen són gens conscients.
-Funcionalisme: analitza la societat a partir del seu funcionament com a sistema, un foncionament que sovint roman obscur/opac per aquells mateixos que actuen dins del sistema.
-Robert Merton:
-Funcions manifestes: funcions conscients i deliberades dels processos socials
-Funcions latents: funcions inconscients i involuntàries
*exemple: campanya de lluita contra la...