Bloc ii de filosofia de segon de batxillerat

BLOC 2. LA FILOSOFIA MODERNA

2.1 - EL RENAIXEMENT. LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA.
1. Context històric.
1453 Caiguda de Constantinoble: emigració d'intel • lectuals d'orient.
1473 N. Copèrnic. (M.1543)
1492 Descobriment d'Amèrica.
Presa de Granada pels Reis Catòlics.
1512 Moisès, de Miquel Àngel.
1516 La Utopia, de Thomas More.
1517 Rebelión luterana.
1543 De revolutionibus orbiucoelestium, de Copèrnic.
1545 N. Giordano Bruno (M.1600)
1564 N. Galileu Galilei (M. 1642)
1575 N. Kepler (M.1630)
1596 N. Descartes (M. 1650)
1633 La Inquisició força a Galileu a reconèixer els seus "errors" i heretgies.
1642 N. Newton (M. 1727)
El període històric anomenat Renaixement, anomenat així perquè per als pensadors i artistes de l'època significava el renéixer de lesciències i les arts del món clàssic grecoromà, pot comprendre com la fi de l'Edat Mitjana i el naixement de la cultura moderna europea . En un sentit estricte abasta els segles XV i XVI, però ja en la segona meitat del segle XIV comencen a donar-se les primeres manifestacions de renovació cultural (en realitat anticipades durant tota la Baixa Edat Mitjana), i podria estendre's fins a la primera meitatdel S. XVII. Durant aquests tres segles cal destacar els següents processos culturals fonamentals: el Renaixement artístic (Leonardo da Vinci, Miguel Ángel Buonarroti), l'Humanisme literari (Tomàs Moro, Erasme de Rotterdam), la Reforma protestant (Luter) i la Revolució Científica (Copèrnic, Galileu, Kepler, Newton).
La referència filosòfica principal d'aquest període és el racionalisme com aresposta al dogmatisme religiós medieval, i el principal exponent, Descartes, en proposar l'autonomia de la raó inaugura la filosofia moderna.
2. La física aristotèlica.
La física d'Aristòtil es caracteritza per una concepció finalista i essencialista del moviment. És finalista perquè, segons Aristòtil, els cossos que cauen o s'eleven ho fan perquè "busquen" ocupar el seu "lloc natural": serà capavall en el cas dels cossos pesants, i cap amunt en el cas dels cossos lleugers. Es diu que és essencialista perquè el tipus de moviment depèn de la pròpia naturalesa del cos, quan un cos pesat està en una zona elevada tendirà a actualitzar la forma que li és pròpia, és a dir ocupar el seu lloc natural, que és baix. La Revolució Científica, principalment a partir de la física de Galileu, tindrà unaconcepció mecanicista del comportament dels cossos físics, i no buscarà explicacions en les característiques intrínseques dels cossos, sinó que establirà lleis físiques de caràcter matemàtic. El cosmos aristotèlic és un sistema geocèntric, tancat i finit, teleològicament ordenat. Presenta una composició heterogènia: un sistema format per esferes cristal concèntriques que prenent com a fronteral'esfera de la lluna es divideix en dues: el món sublunar (món del canvi, la corrupció, el moviment rectilini), format pels elements terra, aigua, aire i foc, i el món supralunar (món de les esferes celestes, etern, perfecte i incorruptible) compost per una substància anomenada "èter còsmic". El moviment propi del món supralunar és el moviment circular, ja que és el tipus de moviment que pot serinfinitament constant en un espai finit. (Això es relaciona amb les dues característiques que per al pensament grec en general havia de tenir el cosmos: eternitat temporal i finitud espacial). L'origen d'aquest moviment es produeix a partir de l'esfera de les estrelles fixes, frontera última del Cosmos, i es produeix per causalitat final o teleològica: les esferes es mouen buscant la perfecció delprimer motor immòbil. Aquest primer motor no pot ser causa eficient, ja que si és així deixaria de ser immòbil, i en conseqüència necessitaria al seu torn d'un altre primer motor. Per entendre la relació teleològica entre el moviment de les esferes celestes i el primer motor immòbil se li compara amb la recerca de l'amant del seu objecte de desig.
La Revolució Científica modificarà aquesta visió...