caaca

TEMA 16. LA PLENITUD DE LA LLENGUA: EL SEGLE D’OR.

1. Situació històrica i política.
2. El segle d’or de la literatura catalana.
3. L’ús de la llengua.
4. Actituds envers la llengua.
5. La llengua del segle XV.
6. Qüestions suplementàries: -Text: Els Borja (lectura i exercici).
-Exercicis tipus test.



1. Situació històrica ipolítica.

El segle XV és conegut com el període de màxim esplendor de la nostra literatura, però també és el començament de la gradual castellanització de la cort i de l'aristocràcia. A partir del Compromís de Casp (1412), on Ferran d'Antequera fou elegit com a successor de Martí l'Humà, la dinastia castellana dels Trastàmara entra a la corona catalano-aragonesa. Aquesta irrupció no va suposar, enprincipi, cap canvi lingüístic (recordeu que la Cancelleria, per posar un exemple, perdurà durant tot el segle, usant el català com a llengua oficial), encara que el castellà ja serà la llengua de la família reial i això tindrà repercussions en els segles següents.
En aquest període destaca la tasca realitzada durant el regnat d'Alfons el Magnànim. Gran difusor de l'humanisme i fascinat per lacultura, va saber envoltar-se d'escriptors i d'artistes, i donar així impuls al coneixement dels clàssics llatins mitjançant les traduccions de les seues obres (en aquell moment els escriptors llatins eren considerats com el model a seguir, com el màxim punt de perfecció en l'obra literària). Amb aquest rei, l'expansió territorial de la Corona arribà a la seua culminació amb la incorporació deNàpols.
Arran del regnat de Joan II (1458-1479), Barcelona perd l'hegemonia com a eix cultural i València esdevé un centre vertebrador de la cultura a causa de la seua puixança econòmica i política. Per això, els artistes, intel•lectuals i escriptors en general desenvolupen les seues activitats artístiques al voltant de València i són valencians, en una gran majoria, els més destacats.
2. El segle d'orde la literatura catalana.
En poesia va destacar la figura d'Ausiàs March, que va voler trencar amb la tradició trobadoresca i va ser el veritable creador de la poesia en català. La lírica catalana, a través dels contactes directes amb la Cort de Nàpols, rep la influència de la poesia italiana, fonamentalment pel que fa als models formals italians com l'endecasíl•lab, per exemple. Juntament ambAusiàs March, cal destacar poetes com Jordi de Sant Jordi, Joan Roís de Corella i Andreu Febrer.
Pel que fa a la prosa, cal destacar la novel•la cavalleresca, amb l'aparició d'obres com Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc. Aquesta última va ser el llibre profà més llegit a tota l'Europa del moment. És una novel•la total, on trobem una pluralitat de manifestacions d'assumpte cavalleresc, militar, decostums, eròtic, psicològic, històric, etc. A més, hi podem constatar expressions populars i col•loquials al costat d'altres cultes i llatinitzants. Es tracta, doncs, d'una novel•la per a un gran públic.
En aquesta època apareix també l'anomenat estil de valenciana prosa, el mestre del qual fou Roís de Corella. Amb ell, la prosa humanística arriba al màxim d'esplendor de perfecció i debarroquisme.
Jaume Roig va escriure l'obra Espill o Llibre de les dones. Es tracta d'una narració en vers on demostra un profund coneixement del lèxic de l'època, alhora que una gran habilitat en la forma en què fou escrita (versos de quatre síl•labes). Com a resposta a aquesta obra, Isabel de Villena va escriure Vita Christi, en la qual, amb un llenguatge també col•loquial i amb una solemnitat produïdaper les al•lusions bíbliques, contraresta l'exagerada misogínia que va transmetre Jaume Roig.
Tota aquesta producció d'obres es va veure impulsada per l'aparició de la impremta. La primera impremta que hi hagué a la Península Ibèrica s'instal•là a València, en la qual es va publicar també el primer llibre de la península en 1474: Obres i trobes en llaor de la Verge Maria.
3. L’ús de la...