CAF DE LA GRANOTA

JESUS MONCADA ESTRUGA
Jesús Moncada Estruga va néixer a Mequinensa, Baix Cinca, l'1 de desembre de 1941 i va morir a Barcelona, el 13 de juny de 2005. De ben jove va combinar l'afecció per narrar històries i el dibuix i la pintura. Va guanyar premis literaris molt aviat malgrat que, per circumstàncies diverses, va publicar tard. 
Va fer magisteri a la Escuela de Magisterio, del barri de laMagdalena, a Saragossa, carrera que va exercir alguns anys a la seva vila nadiua fins que va anar a fer el soldat, primer al regiment d'Artilleria Antiaèria de Calataiud i, després, a la Jefatura del mateix cos a Saragossa. Es va instal·lar a Barcelona per tal de dedicar-se a la literatura i a la pintura.
Es va donar a conèixer amb el recull de narracions Històries de la mà esquerra, premi JoanSantamaria 1971, publicat per l'entitat organitzadora del premi, el 1973. L'autor reconeix en l'estil d'aquest primer recull, el mestratge de Pere Calders.
Tant en el primer recull, que va reeditar ampliat amb noves narracions i pròleg de Pere Calders, el 1981, Editorial la Magrana (des d'aquell moment editorial on Moncada ha publicat en exclusiva), com en el segon, El cafè de la granota, (1985) recrea,a cavall entre el realisme i la fantasia, el passat mític de l'antiga població de Mequinensa -ara soterrada sota les aigües del riu Ebre-, temàtica que va reprendre en les seves altres produccions (novel·les i narracions).

Moncada fa reviure Mequinensa amb precisió històrica, el 1988, amb la publicació de la primera novel·la Camí de sirga, que va ser rebuda pel públic i la crítica com una de lesnovel·les més importants de la darrera narrativa catalana. Va ser guardonada amb el Joan Crexells, amb el premi Fundació d'Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell, el Nacional de la Crítica, el Ciutat de Barcelona, el de la Crítica Serra d'Or i va ser finalista del Nacional de Literatura, 1990. Aquesta obra, a més, ha estat traduïda a una dotzena de llengües.

El 1997 va publicar lanovel·la Estremida memòria, que va obtenir els premis Joan Crexells i el de la Crítica Serra d'Or, 1998. 
El 1999 va publicar un nou recull de narracions amb històries sorprenents, evocadores, humanes: Calaveres atònites, des dels ulls d'un jove advocat barceloní, que va a Mequinensa, a la dècada dels cinquanta, a ocupar la plaça de secretari del jutjat de pau.

Les seves obres s'han traduït a l'alemany,l'anglès, el castellà, el danès, l'eslovac, el francès, el gallec, el japonès, el neerlandès, el portuguès, el romanès, el suec, el vietnamita... El mateix autor va traduir un nombre considerable d'obres del castellà, del francès i de l'anglès.

Pel conjunt de la seva trajectòria literària va ser distingit amb el Premi dels Escriptors Catalans (2000) i la Creu de Sant Jordi (2001). 
LA PLAGA DE LARIBERA

"La Plaga de la Ribera" és el segon capítol del llibre "El cafè de la granota". Aquest capítol està escrit en forma de carta, ja que l'escriu Jeroni Salses i Santapiga, per donar-li al director de la presó de Lleida.
En aquesta carta li explica que feia temps van decidir fer obres a l’Ajuntament del poble perquè estava molt vell, així que van decidir buidar l’Ajuntament i repartir lescoses que hi havia dins entre la gent del poble.
En Jeroni i l'Elisenda tenien una casa molt petita on pràcticament no hi cabia res i encara menys després de guardar les coses de l'Ajuntament. Encara que no només van guardar els retrats, sinó que també es van fer càrrec d'en Valerià.
En Valerià era un criminal, per aquesta raó a l'Elisenda no li feia molta gràcia que estigués a casa seva, peròfinalment es va quedar perquè es comportava bé. Poc a poc l'Elisenda i en Jeroni confiaven en ell, encara que en Valerià es sentia fracassat, perquè no li sortien les coses com ell volia. Des de ben petit volia ser una mala persona. Per aquesta raó en Jeroni li escriu la carta al director de la presó, per a què en Valerià vagi a classes dels professionals. Com la parella mai havia tingut fills, van...