ciencia y politica




CIÈNCIA
I POLÍTICA















1. INTRODUCCIÓ

En el present treball anem a analitzar com influeix la política en el desenvolupament de la ciència tant en les dictadures de la primera meitat del segle XX com en les democràcies.

Al llarg del document respondrem a les següents preguntes de manera enllaçada:
Quines dictadures coneixes en la primera meitat del segleXX? Quins efectes poden tindre sobre la ciencia?
Afavoreix la democràcia el desenvolupament de la ciència?
Es produeix també en la historia de la ciència l’oblit de les implicacions del franquisme en la ciència i l’educació


2. DICTADURES

2.1. ITALIANA

Benito Amilcare Andrea Mussolini va ser un dictador italià que va oprimir Itàlia des de 1922 fins a 1945. Al costat de l'Alemanya nazid'Adolf Hitler i Japó, va conformar les potències de l'eix en la Segona Guerra Mundial, va ser el bàndol feixista i perdedor de la mateixa guerra. En contraposició es situaven els aliats: Anglaterra, Rússia, Estats Units i França.

Com a dictador feixista que va ser (l'adjectiu feixista prové del Fascio Milanés de Combat, cos milicià empleat per Mussolini per a arribar i mantenir el poder), vaperseguir a intel·lectuals i científics contraris al règim i la seua ideologia. En definitiva, va perseguir la ciència i els avanços socials que aquesta podria portar. Aquesta persecució hem d'emmarcar-la en l'alienació pròpia que els estats dictatorials cerquen per a la seua societat, una societat sense pensament crític que xacra i baixe el cap enfront de la ideologia marcada pel règim.

El casmés notable de persecució i posterior fugida de coneixement (actualment ho coneixem com a fugida de cervells, però derivada d'una crisi econòmica) en aquest país, va ser el de Enrico Fermi, físic italià guardonat amb el Premi Nobel de Física en 1938 pels seus treballs sobre radioactivitat induïda. Aquest científic (un dels més destacats a nivell mundial del segle XX) va aprofitar el viatge aEstocolm per a arreplegar el Premi Nobel i va emigrar a Estats Units. Aquesta nació no va desaprofitar el seu talent i el va posar a treballar en el projecte Manhattan.
Aquest projecte va ser engegat pel govern nord-americà amb la finalitat de desenvolupar la bomba atòmica durant el transcurs de la Segona Guerra Mundial. Al costat d'un gran grup de científics d'altres països (alguns d'ells tambérefugiats) i amb un pressupost descomunal van desenvolupar tot el procés per a l'obtenció de la bomba atòmica, les quals van ser detonades a Hiroshima i Nagasaki el 6 d'agost de 1945, posant punt final a la gran guerra del segle XX. 

Les aportacions de Fermi no solament van contribuir al desenvolupament de l'arma més potent mai creada, si no també, a l'energia nuclear. Destaquem que Enrico Fermi vaser l'inventor del primer reactor nuclear.


2.2. SOVIÈTICA

Pel que fa a la Unió Soviètica, trobem a Stalin com a líder de l'Estat. Foren perseguides algunes teories científiques perquè s'oposaven a la seua ideologia i, segons ell, una part important de la investigació devia estar fonamentada en la base filosòfica del materialisme històric marxista, el qual teòricament era el pilar de la“veritat filosòfica objectiva i definitiva”.

Les ciències humanístiques en particular, com la història, la sociologia i l'economia, eren especialment controlades per a comprovar la seua estricta concordança amb els principis del materialisme històric marxista-leninista. En cas de no fora així, devien basar-se en ell, ja que era la font de doctrina i saviesa del Partit Comunista de la Unió Soviètica.La investigació científica que estava prohibida era aquella vista com “ideològicament incorrecta”, perquè conduïa a contradir les tesis del materialisme històric marxista. Açò, en general, abastava les disciplines humanístiques, però de vegades també s’estenia a altres, com la genètica. En diferents moments de la història soviètica, diverses àrees d’investigació foren oficialment...