Comentari de la vicaria de marià fortuny

La Vicaria
1. Classificació de l’obra
• Títol: La vicaria.
• Autor: Marià Fortuny.
• Cronologia: 1867-1870 (Segle XIX).
• Localització: MNAC (Barcelona).
• Estil: Realista.

2. Temàtica
• Tipus de tema: Es tracta d’una escena costumista o de gènere.
• Font literària: No en té.
• Tema i iconografia: Tal i com indica el propi títol de l’obra, aquesta representa unes núpcies,concretament, ambientades al segle XVIII. Reflecteix una escena molt habitual en la vida social europea: el moment de la firma de la documentació que legalitza la seva unió matrimonial.
Trobem, a la part central de l’obra les figures dels nuvis, l’ajudant del vicari, el testimoni i la resta del seguici (familiars i altres convidats). A més, podríem afegir la personalitat descamisada del penitent que demanaalmoina per les ànimes del purgatori. A la part esquerra, hi ha dues figures que representen el vicari i un client (el qual sembla no tenir cap relació amb els nuvis). Més a la dreta de l’obra, es troba el grup amb els personatges més representatius de l’època (el torero i la maja) juntament amb una sèrie de figures masculines (una d’elles es troba separada de la resta i es disposa asseguda i ambel cap cobert; resulta ser un client que espera el seu torn).
Pel que fa al personatges, es destacable d’aquesta obra que es coneguin els models en els quals s’inspirà Fortuny:
- L’esposa de l’artista, la Cecília, que és la noia que parla amb la núvia, la dona rossa i la senyora que està d’esquena.
- Arlequino i Nicolina, personatges de la Comèdia d´ell Arte van servir per plasmar el torero ila tonadillera, que és la senyora que es venta.
- Els seus cunyats Raimundo i Isabel Madrazo
- El seu ajuda de cambra Cugini és el tresorer.
- El pintor Meissonier va posar pel personatge del general.
- Els demés són personatges que feien de models habitualment en l’estudi de Fortuny.

3. Descripció
• Elements de suport: Fusta de roure.
• Elements tècnics: Oli (tècnica pictòricaconsistent en la barreja de pigments amb oli de nou o de llinosa).



4. Elements formals i compositius
• Forma: És oberta o dibuixística, és a dir, que el dibuix predomina sobre la línia.
Podem apreciar que el virtuosisme de la pinzellada és el tret més característic de l’obra, tal i com es pot apreciar en la minuciositat dels luxosos vestits que llueixen els personatges (com els de la maja o eltorero), així com en els detalls de ferro forjat o a la policromia de les parets. Podríem afegir que aquesta pinzellada és ràpida, fluida i molt precisa, i que utilitzà la tècnica de la taca aïllada, iniciada per Goya (del qual fou un gran admirador).
• Perspectiva: Lineal.
Per poder comprendre la importància de la perspectiva en aquesta obra, cal saber que Marià Fortuny elaborà una primeraversió d’aquesta on trobàvem una divisió en tres grans grups on es troben repartides les figures. Com a diferència, a la segona versió, Fortuny va transformar els elements ornamentals i l’espai. El canvi més important fou la creació de les reixes del fons, les quals eren inicialment una paret, de manera que l’espai va ser ampliat (aquest afegit, va generar que es donés un nou tipus de perspectiva, jaque la part posterior està caracteritzada per una perspectiva atmosfèrica). Cal senyalar també, com el gran buit que trobem a la part inferior de la tela ajuda a marcar la perspectiva, gràcies a les línies del terra.
Per últim, seria convenient afegir que el punt de fuga de l’obra és l’acte de signatura dels papers.
• Composició: Tancada, asimètrica (trobem tres grups –a la l’esquerra elvicari i el client; al centre els nuvis, els convidats i l’ajudant del vicari; a la dreta la representació del poble amb figures com la maja o el torero- entre els quals hi ha un major nombre de personatges al costat dret del quadre), unitària i superficial.
• Línia de l’horitzó: És un interior, per tant no hi ha línia de l’horitzó.
• Geometria: Els tres grups de personatges es troben emmarcats...