Comentari Descartes II

COMENTARI DESCARTES II
1. a)Contextualitza l’autor, assenyala la tesi del text i explica breument el contingut del mateix.
CONTEXTUALITZACIÓ.
Descartes és el primer gran filòsof de l’Edat Moderna, així com l’indicador d’una de les dues corrents fonamentals que la caracteritzen, el racionalisme, el qual s’oposa en alguns trets a l’altre corrent de l’època, l’empirisme. Neix a França, en laHaye, el 1596. Rep una educació acurada al col·legi jesuïta de la Fleche i es llicencia en Dret a la universitat de Poitiers en 1616. Després d’un període d’estada a l’exèrcit i després de continus viatges, el 1625 estableix la seva residència a París, però el 1629 se’n va a Holanda, on s’instal·la definitivament. El 1649, per petició de la reina Cristina de Suècia, es trasllada Estocolm on mor el1650.
La filosofia de Descartes sorgeix en un context molt particular: la revolució científica del segle XVI i la reforma protestant, provoquen diversos conflictes, ja que la ciència i la religió es veuen assetjades pel dubte. Davant aquesta situació, Descartes tracta de trobar una filosofia en què l’error no tingui cabuda, i estigui garantida la certesa. El seu mètode intenta ser una garantia deveritat. Aquest mètode es desenvolupa mitjançant un procés matemàtico-analític, el qual ha de partir de nocions simples per arribar finalment a la certesa absoluta.
TESI: L’argument ontològic; l’existència pertany a l’essència.
CONTINGUT DEL TEXT.
Com en moltes altres coses els individus tenen per costum particularitzar entre essència i existència, així com l’autor de manera molt fàcil ésconvençut per pensar que l’existència de Déu pot separar-se de la seva essència i considerar-lo no existent. Però si tot això es pensa més detingudament, el filòsof compara que la separació entre l’existència de Déu, i la seva essència, sigui tant possible com l a separació entre l’essència d’un triangle i el seus tres angles, o la concepció de muntanya i una vall, i que aquesta última no sigui a lamuntanya. Per tant, és com concebre a un Déu, un ésser perfecte, el qual manqui de l’existència, és a dir, una qualitat que el faci no ser perfecte, això no podria ser, no es pot separar l’essència de l’existència en el cas de Déu, així que existeix.
b)Quina opinió et mereix la tesi del text i quin sentit té avui parlar del problema de la demostració de l’existència de Déu?
Des del meu punt devista, el raonament que fa Descartes per explicar l’existència de Déu pot semblar vàlid i acceptable, ja que té sentit. Si es suposa que existeix alguna mena de Déu o ésser superior, aquest ha de ser perfecte sense cap mancança ni cap defecte, perquè si fos així, n’hi hauria d’haver un altre per damunt que tingues totes les qualitats que a l’altre li falten. L’existència forma part de l’essència, ésuna perfecció de Déu, per això aquest ha d’existir.
Aquest argument és totalment creïble i versemblant, però jo no penso que hi hagi un Déu o algun tipus d¡esser que pugui posar idees dins la ment humana o que pugui crear al mateix, ni que aquest Déu no tingui cap imperfecció si realment existeix.
Crec que actualment la població està dividida, ja que un tenen unes ideologies i un altres en tenenunes de diferents. Hi haurà persones devotes, gent que serà totalment creien i sí que recolzarà la idea de Descartes en la demostració de Déu, però altres persones opinaran tot el contrari, que no hi ha cap Déu que existeixi, ni cap ésser superior.

2. Explica: la primera veritat.
*La primera veritat.
Normalment parlem del “Cogito, ergo sum” (Penso, llavors sóc/existeixo). És impossible pensarsi no s’existeix. Però que sóc? “Sóc una cosa que pensa”. Una ment pensant, un esperit, un intel·lecte, una raó. I què pensa el meu esperit? Idees. Per a Descartes les idees són alguna cosa més que productes de la ment. Si les analitzem de del punt de vista del seus continguts podem distingir tres tipus d’idees:
-Adventícies: tenen el seu origen en l’experiència externa (exemple: cavall)....