Comentario

Prova d’Avaluació PAC 1
MÈTODES I TÈCNIQUES EN GENÈTICA DE LA CONDUCTA
BASES MOLECULARS I CEL·LULARS DE L’HERÈNCIA

Francesc López Camacho
Abril de 2013

Pregunta 1
En les combinacions anteriors es donen les següents combinacions al·lèliques:
El gen que es correspon al fenotip “inflat” està determinat per un al·lel dominat i un altre recessiu. Es podria dir Ii.
El gen que es correspon alfenotip “rodó” està determinat per un al·lel dominat i un altre recessiu. Es podria dir Oo.
El gen que es correspon al fenotip “rugós” està determinat per un al·lel dominat i un altre recessiu. Es podria dir Rr.
El gen que es correspon al fenotip “arrugat” està determinat per dos al·lels recessius. Es podria dir aa.
Per tant, els genotips dels descendents és:
IiOo.
IiRr.
aaOo (Ooaa)
aaRr (Rraa)
I elgenotip dels pares quedaria de la següent manera:
Un pare, IiOo.
L’altre pare, Rraa.
I els seu fenotip seria el següent:
Un pare, Inflat i Rugós.
L’altre pare, Rodo i arrugat.
Hi ha tres trets fenotípics que es manifesten més vegades en terminis de probabilitat com són inflat, rodó i rugós. Per tant, aquests trets estan determinats per un joc d’al·lels on un d’ells es dominant. Al ser dominant, noméscaldrà que en els creuaments per obtenir descendència es manifesti només una vegada, que només un al·lel del gen sigui dominant.
Envers al tret fenotípic arrugat, cal dir que aquest es manifesta per un genotip amb compost per al·lels recessius. Com que per aquí es manifesta un gen recessiu en un fenotip fa falta tenir dos al·lels recessiu, és una combinació que en termes de probabilitat és menysfreqüent, per tant considero que el tret fenotip “arrugat” es manifestat per dos al·lels recessius.

Pregunta 2
Tenim els cromosomes amb els al·lels Aa i l’altre amb Bb. Si s’estableixen les combinacions possibles:

A
a
B
AB
Ba
b
Ab
ab

Llavors, fetes les combinacions hi ha 4 possibilitats diferents. Per tant, parlaríem d’un 25% de possibilitats de que pugui sortir qualsevol de les quatrecombinacions.
Pregunta 3
A) Edwing Chargaff va establir en la seva llei que existeix una relació quantitativa dels Nucleòtids que formen un doble hèlix de l’ADN.
Aquesta relació estableix que hi ha la mateixa quantitat d’Adenina que de Timina, a la vegada que hi ha la mateixa quantitat de Citosina que de Guanina.
Per tant:
Primer: si hi ha de Citosina 17,5%, hi haurà igual quantitat de Guanina 17,5%.Segons: la resta, l’altre 65%, se’l repartirien en parts iguals l’Adenina i la Timina.
Llavors:
Citosina 17,5%.
Guanina 17,5%.
Adenina 32,5%.
Timina 32,5%.
Cal afegir que són regles aplicables a la molècula d’ADN i no al ARN. L’ARN està format per una seqüència lineal o hèlix simple de nucleòtids i no fa servir la Timina, sinó l’Uracil.
B) La combinació de les 6 bases diferents donaria a un totalde 216 codons.
Si quan tenim la combinació de les 4 bases obtenim 4x4x4= 64 codons possibles, amb 6 base obtindrem 6x6x6=216 condons.
Si que 6 bases podrien acomodar codis de 2 lletres. El que ens trobaríem és que molts dels 20 aminoàcids existents estarien representats per seqüències diferents de bases. Aquest fet ja passa en la combinació de 4 bases en alguns aminoàcids, per tant, amb 6 bases,aquest fet augmentarà de forma exponencial.

Pregunta 4
L’ADN és una macromolècula formada per nucleòtids que són: Adenina, Timina, Citosina, Guanina. És aquesta macromolècula la que conté la informació genètica.
Per poder utilitzar aquesta informació cal transcriure la molècula d’ADN a una molècula d’ARN en un procés denominat transcripció.
Entre la molècula d’ADN i la d’ARN hi ha diferenciesquímiques que es tradueixen en que la Timina de l’ADN es canviada per l’Uracil de l’ARN.
La següent etapa es traduir la informació genètica per part de la maquinaria cel·lular per produir proteïnes utilitzant el codi genètic. D’aquesta manera determinarem la seqüència d’aminoàcids codificada en l’ADN i després en l’ARN.
En la traducció, la maquinària cel·lular utilitza una molècula d’ARN com a...