COMPARACI DE PLAT AMB ARIST TIL

COMPARACIÓ DE PLATÓ AMB ARISTÒTIL
Ontologia
Plató divideix la realitat en dos.
El món sensible, que és un món material, imperfecte i en canvi permanent que descobrim pels sentits. És el que nosaltres coneixem i la realitat aparent. Està sotmès al pas del temps, al canvi i al moviment.
El món intel·ligible, que és el món immaterial, perfecte i immutable, una realitat a la qual s’accedeix apartir del pensament i del coneixement, és el vertader i el que representa la realitat. No existeix el canvi, ni el moviment ni el temps. I no hi ha cosses sinó que hi ha idees, invariables i eternes.
el món sensible no és més que una aproximació sempre imperfecta al món intel·ligible perquè dins del món sensible trobem les coses, que no són res més que simples copies e imitacions de les idees. Permés que les coses materials canviïn, les idees sempre seran les mateixes, per això Plató deia que el món sensible era una simple imitació del món intel·ligible.

Aristòtil fusiona els dos mons de Plató en un sol, en el món sensible, el de la naturalesa. Per a Aristòtil l’autèntica substància és l’individu, aquell que és capaç de ser per si mateix. I les idees, les caracteritza com a substànciessegones. Aristòtil diu que tot individu, és a dir, tota substància primera és un compost de matèria i forma, és a dir de definició i element que forma la definició. Segons la teoria hilemorfica matèria i forma es troben sempre unides formant la substància.
Amb la teoria hilemòrfica , Aristòtil diu que en el canvi allò que roman és la matèria, allò que canvia és la forma. Divideix el canvi en dostipus.
Canvi substancial, on neix o es destrueix una substància, roman la matèria però canvia la forma.
Canvi accidental, la substància es conserva, romanen la matèria i la forma.
Cal distingir també entre dues maneres en les que es pot ser:
Ser en potència, que representa la capacitat d’arribar a ser alguna cosa.
Ser en acte, que representa la realitat actual, l’activitat present.
De manera que elcanvi es presenta com un procés en el qual una matèria amb una determinada forma en acte i una forma en potència, perd la forma en acte i actualitza la forma en potència. És a dir, el canvi és el pas de ésser en potència a ésser en acte.

Gnoseologia
Plató dins de cada divisió que havia fet del món, en fa dues més per dividir els graus de coneixement. I ens afirma que ningú no podrà dir queposseeix un coneixement cert mentre que no sigui capaç d’enlairar-se per sobre del món sensible.
Estableix quatre nivells de realitat:
Dins del món sensible trobem:
La eikasia, que és el nivell més baix, basat en l’observació de les coses materials i de les seves imitacions. També pot haver-hi creença i religió.
La pistis, que és una creença raonable perquè intenta buscar explicacions sobre els fenòmens,però continua centrant-se en la realitat aparent.
Dins del món intel·ligible trobem:
La diànoia, que és tracta d’un nivell de coneixement més alt perquè ens possibilita conèixer les idees, però tot i això no arriba a totes, el seu límit són les idees matemàtiques.
La noesi, que es el coneixement de les idees superiors, a les quals arribem mitjançant la dialèctica. Trobem les idees pures a lesquals correspon el coneixement dialèctic.
La dianoia i la noesi formen l’episteme, és a dir, la ciència, el saber vertader.

Per una altra banda, Aristòtil considera que tot el que podem conèixer és a partir de l’observació, mitjançant els sentits. A partir d’aquí Aristòtil també estableix una classificació dels graus de coneixement, però diferent a la de Plató.
Primer trobem el coneixementsensorial, que inclou la sensació, la percepció immediata del present aportada pels sentits, la imaginació i la memòria, que ens permet reproduir les imatges dels objectes percebuts. Tipus de saber l’experiència. En l’experiència es troba l’origen de tot coneixement.
El nivell superior de coneixement és el coneixement intel·lectual, que sorgeix quan som capaços d’abstreure el concepte de les imatges...