Coneixement, experiència i raó
Páginas: 2 (493 palabras)
Publicado: 7 de diciembre de 2010
CONEIXEMENT, EXPERIÈNCIA I RAÓ
Ja des de la filosofia grega, un dels problemes bàsics que se li han plantejat a tots els pensadors és el problema de la relació entre subjecte i objecte en l’actedel coneixement.
La discussió ha versat, al llarg dels segles, al voltant de si el coneixement dels humans deriva de l’experiència o de la raó. Quina d’aquestes dues funcions és la predominant enla formació dels nostre coneixement? Buscant resposta a aquesta pregunta van sorgir dues corrents de pensament:
• Empirisme: aquest corrent de pensament defensa el predomini dels sentits(encara que amb matisos diferents entre els seus defensors). La intel·ligència no aportaria res, ja que, quan arribem al món, és una tabula rasa en la que l’experiència va deixant impreses les sevespetjades.
• Racionalisme (logocentrista): defensa que el coneixement prové exclusivament de la raó, ja que l’acte del coneixement només és vàlid si té validesa universal i és lògicamentnecessari. Els judicis que provenen de l’experiència, és evident que no tenen aquesta validesa universal.
Segons els racionalistes la raó ha d’abastar totes les qüestions de l’existència humana;però jo crec, que el pes de la raó en les ciències humanes no es pot mantenir amb el mateix rigor argumental que en les ciències de la naturalesa. En les ciències humanes hem de tenir en compte el pes deles passions, les pors, la voluntat...etc. que moltes vegades no tenen una explicació raonable.
Considero que les dues postures són massa radicals, l’empirisme al reduir-se a relacionarexperiències sensibles no es preocupa d’enunciar lleis generals que siguin vàlides per al desenvolupament del coneixement científic; per altra banda, el racionalisme extrem afirma que nosaltres posseïm unesestructures de coneixement innates i que els conceptes estàtics gràcies als que podem percebre la realitat no estan en la mateixa realitat, sinó en la nostra ment, ja que no poden provenir d’una...
Ja des de la filosofia grega, un dels problemes bàsics que se li han plantejat a tots els pensadors és el problema de la relació entre subjecte i objecte en l’actedel coneixement.
La discussió ha versat, al llarg dels segles, al voltant de si el coneixement dels humans deriva de l’experiència o de la raó. Quina d’aquestes dues funcions és la predominant enla formació dels nostre coneixement? Buscant resposta a aquesta pregunta van sorgir dues corrents de pensament:
• Empirisme: aquest corrent de pensament defensa el predomini dels sentits(encara que amb matisos diferents entre els seus defensors). La intel·ligència no aportaria res, ja que, quan arribem al món, és una tabula rasa en la que l’experiència va deixant impreses les sevespetjades.
• Racionalisme (logocentrista): defensa que el coneixement prové exclusivament de la raó, ja que l’acte del coneixement només és vàlid si té validesa universal i és lògicamentnecessari. Els judicis que provenen de l’experiència, és evident que no tenen aquesta validesa universal.
Segons els racionalistes la raó ha d’abastar totes les qüestions de l’existència humana;però jo crec, que el pes de la raó en les ciències humanes no es pot mantenir amb el mateix rigor argumental que en les ciències de la naturalesa. En les ciències humanes hem de tenir en compte el pes deles passions, les pors, la voluntat...etc. que moltes vegades no tenen una explicació raonable.
Considero que les dues postures són massa radicals, l’empirisme al reduir-se a relacionarexperiències sensibles no es preocupa d’enunciar lleis generals que siguin vàlides per al desenvolupament del coneixement científic; per altra banda, el racionalisme extrem afirma que nosaltres posseïm unesestructures de coneixement innates i que els conceptes estàtics gràcies als que podem percebre la realitat no estan en la mateixa realitat, sinó en la nostra ment, ja que no poden provenir d’una...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.