Connectivismo y Inteligencias Múltiples

El connectivisme i les
Intel·ligències Múltiples
Aplicació pedagògica de les dues teories.

Laura Bassas Xirgu
Fonaments del disseny tecnopedagògic
Gener 2014

1

ÍNDEX
-

RESUM

2

-

INTRODUCCIÓ

2

-

DESENVOLUPAMENT TEÒRIC

3

O

MARC TEÒRIC

O

APLICACIÓ DE LES TEORIES DE LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES A TRAVÉS D’UN
ENFOCAMENT CONNECTIVISTA

3

6

-CONCLUSIONS

10

-

BIBLIOGRAFIA

11

2

RESUM

L’objectiu d’aquest assaig fou generar una dialèctica sobre l’aplicació de la Teoria de les
Intel·ligències Múltiples a través d’un enfocament connectivista. La metodologia que s’ha dut a
terme ha sigut l’elaboració d’un marc teòric que revisa ambdós teories i que conforma una base
per extreure estratègies pedagògiques que espoden dur a terme per aplicar l’objecte d’estudi.
També s’ha elaborat una taula que relaciona activitats d’aprenentatge dels dos enfocaments i
que ens permeten cloure l’estudi. Es conclou que l’enfocament obert del connectivisme permet
desenvolupar l’aprenentatge tenint en compte l’heterogeneïtat de les intel·ligències múltiples.

INTRODUCCÓ
Els canvis socials i tecnològics que han anat sorginten els últims anys ha comportat la necessitat
de replantejar i qüestionar teories i ideologies tradicionals en els diferents àmbits de la societat.
Especialment en l'àmbit educatiu es veu clara la necessitat d’introduir les Tecnologies de la
Informació i Comunicació a l’aula, per tal de treure'n el màxim profit. Aquesta presència de
tecnologia ha qüestionat els mètodes pedagògicstradicionals, proposant canvis en enfocaments
i introduint-ne de nous, com ara el connectivisme, exposat per Siemmens (2004) que enfoca
tota una corrent pedagògica a través de la xarxa, on el rol dels alumnes i docents i la metodologia
d’ensenyament i aprenentatge trenca amb les corrents més tradicionals.
Per altra banda, també s’ha vist qüestionada la tradicional homogeneïtat dels alumnes en el
sistemaeducatiu, els alumnes ja no són vistos com persones uniformes que han de passar el
“filtre” de l’escola, sinó que se’ls considera persones úniques i heterogènies. Arrel d’aquest canvi
d’enfocament s’evidencia la necessitat d’atendre als alumnes individualment en la diversitat i
entre altres enfocaments pedagògics, sorgeix la teoria de les Intel·ligències Múltiples de Gardner
(1983) . Aquestateoria qüestiona la concepció tradicional d’una intel·ligència única i proposa
vuit tipus diferents d’intel·ligència, considerant-les igual de vàlides i importants cada una d’elles.
Aquesta corrent ha estat molt acceptada entre la comunitat educativa, ja que els alumnes cada
cop són més diversos i l’escola s’ha d’obrir a diferents maneres d’ensenyar i aprendre per tal de
garantir l’èxit de totsels estudiants.
Per aquest motiu, es fa necessari que els docents actualitzin la seva formació de manera
continuada, per tal d’anar introduint els nous enfocaments a les escoles. Moltes vegades aquests

3

professionals es veuen desbordats amb tants canvis i a vegades s’aplica una teoria o un
enfocament deixant de banda altres. En aquest punt és on sorgeixen les preguntes que
conduiranaquest assaig. És possible introduir l’enfocament connectivista i aplicar la teoria de
les Intel·ligències Múltiples al mateix temps? Com es podria aplicar aquesta teoria?
Els objectius d’aquest assaig són per una banda analitzar breument la teoria del connectivisme
i la teoria de les intel·ligències múltiples per trobar aspectes comuns entre ambdós
enfocaments; i seguidament exposar exemplesde mètodes i estratègies pedagògiques pròpies
de l’enfocament connnectivista per aplicar i introduir les Intel·ligències Múltiples a l'aula.
DESENVOLUPAMENT TEMÀTIC
MARC TEÒRIC
Per tal d’analitzar l’aplicació de la teoria de les Intel·ligències Múltiples a través d’un enfocament
connectivista, cal revisar els trets principals de cada enfocament pedagògic.
Connectivisme
L’enfocament...