Constituci Espanyola Teoria

1. La Constitució espanyola de 1978: estructura, contingut i
principis. Els drets fonamentals i les llibertats públiques. Els
deures. El Tribunal Constitucional.
Esquema
I. La Constitució espanyola de 1978: estructura, contingut i principis
1. Contingut de la Constitució
2. Principis bàsics
2.1. Definició de l’Estat
2.2. Organització política
II. Els drets fonamentals i les llibertats públiques1. Concepte
2. Classificació
2.1. Drets de llibertat
2.2. Drets de participació política
2.3. Drets socials i econòmics
3. Garanties
III. El Tribunal Constitucional
1. Competències
2. Composició
3. Processos que tramita
3.1. Recurs i qüestió d’inconstitucionalitat
3.2. Recurs d’empara
3.3. Conflictes de competència
IV. Els deures constitucionals
1. Deure de defensa i l’objecció de consciència
2.Deure de contribuir a les despeses públiques

I. La Constitució espanyola de 1978: estructura, contingut i
principis
La primera legislatura de les Corts Generals, una vegada instaurat l’actual sistema polític,
va adoptar la decisió d’elaborar una constitució, per a la qual cosa es va constituir, al
Congrés dels Diputats, una ponència encarregada de redactar l’Avantprojecte de
constitució. Quan lesdues cambres les van aprovar, va ser sotmesa a referèndum el dia 6
de desembre de 1978 i sancionada pel rei el dia 27 del mateix mes. Aquesta Constitució
s’acostuma a qualificar d’inconcreta i d’ambigua, la qual cosa és deguda al fet que va ser
fruit del consens de les diverses forces parlamentàries que van participar en la redacció.
La Constitució s’erigeix en la norma suprema de l’ordenamentjurídic espanyol, les
disposicions de la qual obliguen a tothom, tal com es desprèn de la redacció de l’article 9.1:
«Els ciutadans i els poders públics estan subjectes a la Constitució i a la resta de
l’ordenament jurídic.» És l’anomenat principi de constitucionalitat.
D’aquesta característica, se’n deriven algunes conseqüències:

•
•
•
•

La força vinculant de tots els seus preceptes, la qual cosa novol dir que tots
produeixin els mateixos efectes.
La Constitució és superior a la llei i a la resta de normes de l’ordenament; per tant,
el principi de legalitat està subordinat al principi de constitucionalitat.
La Constitució és font de les altres normes, és a dir, és la que disposa la forma de
creació de les normes inferiors.
S’estableixen garanties per assegurar la posició suprema de laConstitució; paper
que està encarregat en última instància al Tribunal Constitucional.

La Constitució espanyola (en endavant CE) està organitzada sistemàticament de la manera
següent: un preàmbul, un títol preliminar, deu títols numerats i una sèrie de disposicions
addicionals, transitòries, derogatòria i final. Totes seran objecte d’estudi en temes
posteriors, tret del títol VII, al qual esdedicaran unes línies. Ara només se citarà l’enunciat
de cadascun, com també el contingut bàsic:

•

•
•
•
•
•
•
•

El preàmbul, fora del text normatiu, és una declaració dels objectius que vol
impulsar la Constitució, com ara garantir la convivència democràtica, consolidar
un estat de dret, protegir tots els ciutadans i pobles d’Espanya en l’exercici dels
seus drets, etc. Té valor interpretatiu.
El títolpreliminar conté els principis que presideixen el text constitucional.
El títol I, «Dels drets i dels deures fonamentals», reconeix i garanteix una sèrie de
drets fonamentals dels ciutadans, i també proclama uns principis de política social
i econòmica.
El títol II, «De la Corona», regula la institució del cap d’Estat.
El títol III, «De les Corts Generals».
El títol IV, «Del govern i del’Administració».
El títol V, «De les relacions entre el Govern i les Corts Generals».
El títol VI, «Del poder judicial».

Els títols esmentats preveuen les institucions i els òrgans de l’Estat més importants, entès
en sentit ampli, és a dir, els diferents poders de l’Estat: el legislatiu, l’executiu i el judicial.

•

•
•
•

El títol VII, «Economia i Finances», on hi ha el que s’acostuma a anomenar la...