CONXITA PIJUAN I CASADEVALL Remeiera

CONXITA PIJUAN I CASADEVALL
Remeiera de Llagostera
Edició: Xavier Uriarte i Lola Puig
Recopilació i redacció: Montserrat Rebollo
Pròleg i supervisió: Carme Bosch
Disseny de la portada: Marta Such
Maquetació: Pere Pujol
Contactar:
Xavier Uriarte (E-mail: xavier.uri@gmail.com)
Lola Puig (E-mail: lola11114@gmail.com)
E-mail: remeiersiremeieres@gmail.com
Blog:remeiersiremeieres.blogspot.com
Edició: maig de 2011
Núm. Dipòsit Legal:
Els editors agreixen la fotocòpia i difussió d´aquest llibre.
ÍNDEX
Pròleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
Ungüents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
Olis . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . 19
Alcohols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
Xarops . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
Aigües . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
Ratafies i licors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
Les receptes de la llibreta . . . . . . . . . . .. . 51
Llistat de malalties . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
Llistat de plantes . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71
Agraïments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75

5
PRÒLEG
La Conxita Pijuan Casadevall va néixer a Can Calvet al veïnat
de Mata, de Llagostera, el 30 de març de 1921.
Orfe de pare als 15 mesos, vacomençar a ajudar a la família
en les feines del camp i dels animals a partir dels set anys.
Ella era l’encarregada de les vaques però, com tenia molta
“fam d’aprendre”, quan tenia tancat el bestiar, anava corrent a
l’escola per poder llegir, escriure i fer comptes.
La seva escolarització va ser d’una hora diària durant un
any escolar, però ella diu que gràcies a Déu ha tingut memòria
i cervell iaixò li ha servit per anar tirant.
A casa seva sempre preparaven els remeis que necessitaven
per a curar-se. El metge era lluny i car. De molt petita, al costat
de la mare, va aprendre a fer rajar l’essència del saüc i a preparar
el vi de saüc. Segons la Conxita, el saüc era una planta essencial
per combatre les infeccions quan no existien els antibiòtics.
La Conxita ha fet de remeiera totala seva vida. Quan ha
conegut un remei, l’ha fet, l’ha experimentat i l’ha donat a
6
tothom que ho necessiti. Diu que “per ser remeiera es necessita
ser romàntic, amant de les herbes, de les tradicions i tenir molta
paciència”
Molts veïns de Llagostera han acudit a casa seva buscant
un remei per alleugerir un dolor o guarir una cremada. Va
començar venent l’oli del cremat, després l’ungüentde carbassina
i les ratafies. Ella s’ha inventat l’ungüent de les vitamines de la
pell a partir de la bardana. Amb aquest ungüent ha curat moltes
afeccions de la pell.
Un metge del seu poble, el Dr. Francesc Sureda, agraït per
la seva tasca, li ha posat una placa de remeiera a la seva porta.
Jo vaig conèixer els remeis de la Conxita al Museu de Les
Trementinaires de Tuixent, al pocd’haver-se inaugurat. En
aquest museu tan singular on cada mes d’agost, des dels seus
inicis, imparteixo tallers sobre les plantes i els seus usos.
Ja no recordo com van arribar aquests ungüents a Tuixent.
No se si els va portar ella o va ser una altra persona. Ha passat
molt temps i malauradament no tinc tan bona memòria com la
Conxita. Però sí que recordo clarament els tres potets de vidre
dinsl’aula, damunt d’una taula. Els tres pots anaven etiquetats:
un portava escrit “oli del cremat”, un altre “greix de poma” i el
tercer “oli de carbassina, calmant, antiinflamatori, cicatritzant
i expectorant”. Els potets anaven acompanyats d’un full de
paper a on estava escrit el nom de la Conxita i un número de
telèfon de la província de Girona.
Durant el curs, una alumna es va fer una...