Cristal·lització de dihidrogen fosfat d'amoni

COMENTARI DE TEXT
El text de Jean Paul Vernant, investigador especialista en filosofia i mitologia
grega, es un fragment de la seu primer llibre Los orígenes del pensamiento
griego. El llibre tracta sobre la transformació de la societat grega religiosa, cap
a una societat que busca els perquès dels fenòmens i no deixa totes les
respostes en mans d’un factor diví, l’efecte del mite enla societat, etc.
Jan Paul Vernant, per iniciar el text, es fa una pregunta retòrica a si mateix:
quin es l’origen del pensament racional occidental i com va néixer en el món
grec? I a continuació fa una exposició cronològica al llarg del temps enllaçant
les diferents idees filosòfiques que van sorgir en la època.
Les primeres respostes que van aparèixer, van ser els mites, relats fantàsticsen que s’explicava el sorgiment del món i els diferents fenòmens que
envoltàvem la naturalesa (physis) i la vida quotidiana de la gent. Tots aquest
pensaments van sorgir a Àsia Menor, concretament el primer filòsofs conegut
va ser Tales de Milet. Vernant parla dels ``físics´´ de Jònia (Tales, Anaximandre
i Anaxímenes). Tots tres van intentar explicar que era el principi de tot,
l’elementque o formava tot, conegut com arkhé. Tales afirmava que l’aigua era
el principi de tot ja que tot el que viu és humit i que en l’inici de la vida tots
sortim de zones humides, ja siguem animals o vegetals. L’arkhé
d’Anaximandre era el terme ápeiron, que per a ell era l’element de totes les
coses i la causa del naixement i la destrucció de tot el món. També creia en un
ordre en tota larealitat, i una idea de justícia que havia d’equilibrar tot el
desordre. Per Anaxímenes l’arkhé era l’aire, per ell tot estava format per aire
en diferent concentració i era la causa de tot moviment i canvi, el principi de la
vida era la respiració. Vernant descriu aquest filòsofs com a filòsofs profans,
perquè ignoren totalment els poders divins instaurats en el culte, les narracions
sagrades lesquals els poetes com Hesíode havien fixat en les tradicions
gregues.
També diu que en segon lloc va sorgir la idea d’un ordre còsmic que no requeia
en la persona d’un ser diví, sinó en una llei adherida a l’essència de l’univers, el
terme nomos, que designa una llei com essència de justícia o una llei humana, i
que obliga a tots els constituents de la natura ha estar en un ordre igualitari, pertant que un no pugui exercir el seu domini sobre els altres. Heràclit, un filòsofs
d’Elfes, apart de que el seu arkhé fos el foc i el concepte de l’harmonia dels
contraris, va expressar la seva pròpia idea sobre el lógos. L’harmonia dels
contraris mostrava l’existència d’una llei un ordre que tot ho governava, per
Heràclit aquest orde era el lògos. Ell definia el lògos com una espècie de raóuniversal que tot ho unificava i que es trobava dins de tots els homes encara
que ells ho ignoressin.

Tot seguit entra en el tema del pensament geomètric que suggereix els
pensaments de la escola pitagòrica, on les basses de tot eren els nombres.
Tanta era la seva convicció en els nombres, que una modificació determinada
d’aquests per ells era justícia, una altre modificació era unaaltre cosa,
finalment trobaven en els nombres les raons de tot i l’harmonia, aquesta
harmonia era deguda a les relacions entre els nombres. Els pitagòrics també
van entra en el tema de l’anima i les reencarnacions. Deien que l’anima era
immortal i que migrava d’una espècie a una altre i així es produïa la
reencarnació. Creien que l’anima era la pols que flotava en l’aire, la qual
entrava en elnadó per via de la respiració.
Un altre filòsof que va voler transmetre les seves idees al món va ser
Parmènides i o va fer mitjançant un poema èpic. Els seus poemes tractaven
sobre la veritat, la justícia, l’opinió, el naixement, etc. El poema constava de 3
parts: una introducció, una explicació de la via de la veritat i una última part
sobre la via de l’opinió dels mortals. Segons...