David hume

Separa FILOSOFIA i RELIGIÓ (ha d’estar al servei de la societat)
HUME, filòsof empirista > proposa una nova filosofia basada en la naturalesa humana.
1. Precedents
Polèmica Empirisme - Racionalisme.
· El Racionalisme afirma que la Raó, per sí sola, pot arribar al coneixement.
· L’Empirisme afirma que l’única font vàlida de coneixement és l’experiència sensible.

Locke considera lesIdees. (Simples i Complexes)
conjunt d’impressions simples que s’estructuren a través de l’enteniment i la imaginació, relacionades segons fantasia o qualitats associatives: semblança, consecució espai-temps...
2. Teoria del coneixement
* Idees i Impressions: Simples i Complexes.
* Les Impressions tenen origen directe en l’experiència, són més fortes que les Idees. Tot allò queconeixem a través de l’experiència (sentits).
Són del present, mentre que les Idees son del passat i posteriors a les impressions. Representació o còpia de les impressions del pensament.
* Només si una Idea té com a referència directa una Impressió, podem parlar d’una Idea Vertadera.

* Tipus de coneixement: L’objectiu és elaborar un anàlisi de l’enteniment humà i fixar els límits delconeixement a partir de la distinció entre:
· Les relacions d’idees (Matemàtica i lògica): ÚNICA TASCA DE LA RAÓ
No en tenim experiència però podem demostrar-les mitjançant la raó.

La negació d’aquest tipus de coneixement és contradictòria, ja que són la màxima certesa. (veritat absoluta)
· Les qüestions de fet (allò més genèric): raonaments probables, no evidents.
Tracten sobre allò queefectivament s’esdevé, que coneixem a través de l’experiència.
El seu contrari és lògicament possible. Però amplien el nostre coneixement.
* CONCEPTES CABDALS DEL CONEIXEMENT, LLEIS QUE FONAMENTEN EL CONEIXEMENT. (no en tenim experiència, són suposicions i creences)

* Definició general
Percebem els conceptes generals, però mai no percebem allò que tots aquests tenen en comú.
Per molt quedividim i recomponem les idees simples que hem obtingut de les impressions d’aquestes, l’únic que aconseguim són noves representacions concretes, però mai una representació general.
* Substància: nom amb el qual la nostra ment fa present un feix de qualitats que apareixen unides.
És aquell substrat permanent en què consisteix cada cosa i sobre el qual es van produint els canvis quel’afecten.
“La Taula és verda” o “La taula és dura” > la taula és la substància permanent (no en podem tenir experiència) en què es donen les diverses qualitats que percebem.

Tenim impressions de les qualitats de les coses, però no de les coses en si mateixes.
La substància no és res més que un nom amb el qual la nostra ment fa present un feix de qualitats que apareixen unides.

· Lasubstància pensant
HUME aplica el seu principi de correspondència a la idea del jo.

(DESCARTES tenia clar que, si hi ha idees, hi ha un jo pensant.)
-> HUME vol arribar fins al final: la substància pensant (com tota substància), no és més que una col·lecció d’impressions.
· Ningú no veu el seu jo quan mira dins seu, tan sols percep un flux d’idees,
Percebem representacions mentals, però nola ment en què suposadament es donen.
Així doncs, el jo pensant és un conjunt d’impressions i idees que ens constitueixen.

* Causalitat (necessària)
La seva proposta consisteix en una mena de model mecànic en què les idees exerceixen entre si forces d’atracció i de repulsió.
Semblança, contigüitat i causalitat -> lleis d’associació que permeten explicar el flux d’idees en la ment.Relació CAUSA-EFECTE estableix una cadena que enllaça les idees actuals amb experiències prèvies i amb expectatives futures.
Cal cercar quines impressions van associades a la idea de causalitat.

Segons HUME, quan analitzem un cas de relació causa-efecte entre dos objectes sempre percebem les mateixes impressions:
* La Contigüitat de l’espai de la causa i l’efecte
* La prioritat en...