Derecho Seguridad social

LLIÇÓ 1: La Seguretat Social a Espanya

I. L´ evolució històrica
Des de principis del segle XX començaren a aparèixer a Espanya distintes normes de “previsió social” que obriren un model de protecció social dual. Per una banda, i de forma similar a altres lleis europees de la època, es va instaurar una primera indemnització taxada per la responsabilitat objectiva del “patró” davant elsaccidentes del treball produïts en els seus establiments industrials (Llei 30 gener 1900), que, amb el temps, derivà cap a l’obligació del empresari de assegurar-se contra el risc de accident del seus “operaris” (Llei 4 juliol 1932 i posterior Llei 22 desembre 1955, que motivà l’aprovació -per Decret 22 juny 1956- del Text refós de la legislació d’accidents del treball, que a hores d’ara encara serveixper alguns aspectes). I, per altra banda, després d’una primera etapa de divulgació protagonitzada pel Instituto Nacional de Previsión (1908) mitjançant el règim de llibertat “subsidiada”, es varen establir, seguint el model alemany (discurs de Bismark), els primers segurs socials obligatoris. Ací, des del “Retiro Obrer” (1919) fins el Segur de Vellesa (1938) o subsegüent Segur de Vellesa iInvalidesa (SOVI, 1947); el Segur de Maternitat (1929); el Segur Obligatori de Malaltia (1942); o el posterior Segur de Desocupació (1961).
No obstant, des de la dècada dels anys cinquanta es va començar a transitar des d’un esquema d’assegurances socials o segurs socials obligatoris i diversificats -al què es va afegir el complementari Mutualisme Laboral obligatori per sectors d’activitat- cap unSistema de Seguretat Social. De fet, aquest es va instaurar amb la Llei 193/1963, 28 de desembre, de Bases de la Seguretat Social. Llei que ja apel•là, entre altres directrius:
- a la solidaritat entre generacions mitjançant el sistema financer de repartiment;
- a la simplificació de les entinats gestores i la supressió del ànim de lucre en la gestió;
- a la integració de les diversessituacions a protegir dins de l’acció protectora d’un Règim General, sense perjudici de la necessària existència d’altres règims especials;
- a la “consideració conjunta de les contingències” cobertes, superant la tradicional diferenciació entre les causades por riscos professionals (accident de treball i malaltia professional) i les causades por riscos comuns (accident no laboral i malaltia comuna).Però d’aquestes directrius, no totes es varen assumir en desenvolupar-se les Bases d’eixa Llei mitjançant el primer Text articulat de la Llei de Seguretat Social (1966). Text que, després de les millores introduïdes amb la Llei 24/1972, de finançament i perfeccionament de l’acció protectora del Règim General, va desembocar en el Text refós de la Llei General de Seguretat Social de 1974.

II. Laseguretat social en la Constitució i el seu desenvolupament posterior: les fonts
Sobre el model tradicional de Seguretat Social dels anys 60/70, va irrompre el text constitucional. En efecte, diversos preceptes constitucionals es varen referir a la Seguretat Social o a aspectes relacionats amb la protecció social. Així, els arts. 25.2 CE (dret als beneficis de Seguretat Social per al condemnat apena de presó), 39.1 CE (protecció a la família), 41 CE (règim de Seguretat Social), 43.1 CE (protecció de la salut), 49 CE (atenció a les persones amb discapacitat), 50 CE (garantia de pensions suficients durant la tercera edat i promoció del seu benestar) i 129.1 CE (participació dels interessats en la Seguretat Social). Encara que, d’ells, el precepte clau seria i és l’art. 41 CE, a tenor delqual: “Els poders públics mantindran un règim públic de Seguretat Social per a tots els ciutadans, que garantisca l’assistència i prestacions socials suficients davant de situacions de necessitat, especialment en cas de desocupació. L’assistència i prestacions complementàries seran lliures”.
D’aquest últim article literalment es desprèn una aposta per un sistema o règim públic de Seguretat...