Descartes-Filosofia

UNITAT 7 HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA: ACTIVITATS

NOM i CURS: Joan Manel Pérez/2n Batx B

Respon aquestes activitats de forma individual. Recorda redactar de forma clara i entenedora la teva resposta (com si li expliquessis a algú que no en sap gaire del tema). Cal que lliuris un arxiu amb les respostes a la bústia del grup com a molt tard el 10 de febrer. En aquest arxiu faràs costar el teunom i cognom. Aquesta activitat valdrà un 15% de la nota de la 2a avaluació.

1a part: respon amb brevetat aquestes qüestions (1 punt cada pregunta):

1.- Per què la regla d'evidència simbolitza l'inici de la filosofia moderna?

Per que aquesta proposta tant crítica d'actuació intel·lectual suposa un tomb en el pensament que havien anat proposant el filòsofs fins a les hores, proposa una“renovació” a les idees de Plató respecte al coneixement sensible i moral.

2.- Què vol dir que la descoberta del pensament (cogito) com a primera veritat indubtable sigui criteri d'evidència? Què garanteix la validesa d'aquest criteri?

Vol dir que proposant-se l'existència de tot el que ens rodeja, hi ha una cosa que sempre hi és i és innegable el fet de que existeixi. El pensament.
Fins i totquan no hi ha res, en absoluta foscor, sense un espai físic definit, etc... el pensament si que hi és i no es pot negar que hi sigui.

3 - Què creus que diria Descartes a l'afirmació: Camino, així doncs existeixo?

Crec que diria que no és certa, doncs caminar és un acte sensible, tots els estímuls i informació que reps al caminar és part del coneixement sensible, per tant no és demostrablela seva existència al cent per cent. Per tant l'acte de caminar no és vàlid com a prova d'existència.

2a part: respon aquestes preguntes relacionades amb els textos proposats (1.5 punts cada pregunta).

I, en fi, què diré d'aquest esperit, és a dir, de mi mateix, ja que fins ara res, sinó esperit, reconec en mi? Jo, que semblo concebre amb tanta claredat i distinció aquest tros de cera,potser no em conec a mi mateix, no només amb més veritat i certesa, sinó amb major distinció i claredat? Doncs si jutjo que existeix la cera perquè la veig, amb molta més evidència se segueix, del fet de veure-la, que existeixo jo mateix. En efecte: pogués ser que el que jo veig no fos cera, o que ni tan sols tingui jo ulls per veure cosa alguna; però el que no pot ser és que, quan veig o penso queveig (no faig distinció entre les dues coses), aquest jo, que tal pensa, no sigui res. Igualment, si per tocar la cera jutjo que existeixo, se seguirà el mateix, a saber, que existeixo jo; i si ho jutjo perquè em persuadeix d'això la meva imaginació, o per qualsevol altra causa, resultarà la mateixa conclusió. I el que he notat aquí de la cera és lícit aplicar-lo a totes les altres coses que estanfora de mi.
Descartes, Meditacions metafísiques, 2a. meditació

4.- Assenyala les idees principals que apareixen en aquest fragment i com hi apareixen relacionades..

Descartes prova de demostrar la seva existència observant i analitzant un tros de cera, comença fixant-se en el fet de que el pot veure, aleshores es qüestiona si realment els seus ulls, amb els que veu aquest objecte són reals,com no pot demostrar-ho veu que aquesta característica no és vàlida, aleshores el toca, però arriba a la mateixa conclusió, i si les seves mans no existeixen realment?

5.- Explica què significa l'expressió és lícit aplicar-lo a totes les altres coses que estan fora de mi.

És vàlid i necessari aplicar aquest criteri a tot allò que formi part del món sensible

Arquimedes, per moure la terradel seu lloc, només demanava un punt que fos ferm i immòbil: així jo també podré concebre grans esperances si sóc prou afortunat per a trobar només una cosa que sigui certa i indubtable.

Suposo, doncs, que totes les coses que veig són falses. Estic convençut que mai no ha existit res de tot el que la meva memòria plena d’enganys em presenta. Penso que estic mancat de sentits. Crec que el...