Desenvolupament Cognitiu i Motriu

• La intervenció primerenca és un conjunt d’accions compensatòries i optimitzadores, la finalitat de les quals, és afavorir la maduració en tots els àmbits del desenvolupament
• L'Atenció primerenca es defineix com el “conjunt d’intervencions adreçades a la població infantil de 0 a 6 anys, a la família i a l’entorn, que té per objectiu donar resposta el més aviat possible a les necessitatstransitòries o permanents que presenten els infant amb trastorns en el seu desenvolupament o que tenen risc de patir-los. Aquestes intervencions, que han de considerar la globalitat de l'infant, han de ser planificades per un equip de professionals d’orientació interdisciplinar o transdisciplinar. AA. VV. (2000). Llibre Blanc de l’Atenció primerenca. Madrid: Real Patronat de la discapacitat .
•L'Estimulació precoç respon a un concepte medicalitzat, la finalitat era rehabilitadora i assistencial.
• Exposició del cas
• L’Anna, de dos anys, va néixer prematurament a les 30 setmanes de gestació, va tenir un pes de 1.100 kg i va estar molt de temps amb ventilació mecànica. La seva mare havia consumit alcohol en grans quantitats durant l'embaràs. A hores d'ara l'Anna presenta una hipotoniageneralitzada, es passa el dia asseguda en la cadireta o estirada en el corralet de jocs, i quan se l'agafa en braços no aguanta el cap. També s’observa que no diu res ni emet cap so. Quan se li mostren coses, es pot comprovar que no sosté la mirada i fa la impressió d'estar sempre dispersa.
•
• L’Anna, presenta factors de risc biològic i alteracions del desenvolupament. Aquesta n'és la graella:Factors
risc biològic Prematurament a les 30 setmanes
Pes de 1.100 kg
La mare va consumir alcohol en grans quantitats durant l’embaràs.
Risc sensorial Va estar molt de temps amb ventilació mecànica
No sosté la mirada, sembla sempre dispersa
No fa cas dels sorolls de l’ambient.
Trastorn del
desenvolupament
motriu Una hipotonia generalitzada.
No aguanta el cap.
Trastorn deldesenvolupament
del llenguatge No emet cap so.
Exposició del cas
En Miquel és un nen que està escolaritzat a l’aula de P3. I tot i que ja ens trobem al tercer trimestre del curs, cada matí plora sense cònsol quan veu que els pares s'en van. Crida, s’agafa a la samarreta, dóna patades… la mare el deixa a l’aula com pot, amb bones paraules, i fent-li un petó quan marxa. Quan és a l’aula no es relacionaamb cap nen, tendeix a quedar-se en un racó de l’aula i és com si no hi fos. Quan la mestra li parla o qualsevol altre nen no contesta, els ignora. Es nega a menjar, no vol dormir al migdia i no controla els esfínters. Sempre es mostra o molt trist o extremadament irritat.
En Miquel presenta senyals d’alarma de trastorns mentals en l’edat escolar. Aquesta n'és la graella:
Trastorn
peransietat Plora desconsoladament quan veu que els pares, tot i que ja ens trobem al tercer trimestre del curs. Crida, s’agafa a la samarreta, dóna patades.
Trastorn
de la comunicació
i en la relació Aïllament o inhibició social important/desconnexió
Mutisme.
Manifestacions
somàtiques Conductuals (alteracions de l'alimentació, del son i del control d'esfínters)
Trastorns
en l’estat d'ànimTristesa, irritabilitat, manca il•lusió.
Exposició del cas
La Carla és una nena de 30 mesos molt alegra i activa, mlgrat que molt sovint esta refredada i presenta força mucositat. Sempre respira amb la boca oberta, i les poquíssimes vegades que parla, costa molt entendre-la, vocalitza molt malament i, a més, ho fa extremadament fluixet. L’educadora es desespera, perquè moltes vegades quan la cridano li respon i quan menys s’ho espera li contesta. A l’aula és molt moguda, i de seguida s’irrita. L’altre dia un nen va tirar el moble de les joguines i tots es van espantar moltíssim, la Carla, en canvi, es va estar al racó dels contes ben distreta, com si res hagués passat.
La Carla presenta signes d’alerta de pèrdues auditives. Aquesta n'és la graella:
Comuns a qualsevol pèrdua auditiva...