Psicologia del Desenvolupament I









Unitat 2

DESENVOLUPAMENT PSICOBIOLÒGIC i COGNITIU DE
0 A 12 ANYS




























Escala de desenvolupament

Escala de desenvolupament
Per Piaget, la construcció del coneixement(intel·ligència) del nen de 0-13 anys és sistematitzat i global, fruit del progrés d’aquest per estadis evolutius cada vegada més complexos, en el quall’acció és el pilar d’aquesta construcció.

Durant el període sensoriomotor (0-2a),el nen es troba immers dins el seu món el qual no existeix distinció alguna entre el jo i la realitat externa. Predominen els esquemes d’acció primordials(fase homolateral, estadi I), que gràcies a ells, amb les reaccions circulars(RC1, estadi II) ex. la succió del polze, el permetran escapar d’aquests movimentsinvoluntaris i ampliarà el seu repertori d’accions calibrats pel bucle percepció-acció. El nen fa sonar el sonall i com li produeix interès, ho repeteix, assimilació-acomodació típica de les RC2(estadi III). Coordina els esquemes secundaris i els aplica a noves situacions(estadi IV). El petit investigador descobreix nous mitjans (RC3, estadi V) a través de l’experimentació activa i de diferenciaciód’esquemes coneguts, ho fa per veure què passa. La seva visió perifèrica, interessada per els contrastos i contorns facials, poc a poc, obrirà el seu camp central i amb la fase bilateral (encara no enfoca bé) es convertirà en binocular i el seu arrossegament (reptar) passarà de circular a lineal. La bipedestació l’aconseguirà en la fase contralateral, en que es perfeccionarà la visió en tres dimensións.El to muscular, inherent en el moviment, depèn de la maduració corporal que, segons Gessell, segueix dues direccions; cefalocaudal i proximodistal, així primerament sostindrà el cap i seguirà el sentit descendent en la maduració corporal. La percepció auditiva al néixer està molt desenvolupada però més evolucionat té la percepció hàptica, cosa que el fa molt sensible al tacte(organitzaciócenetèsica de Spitz), es contraposa a la diacrítica responsable de l’obertura al procés cognitiu. Culmina amb la comprensió de permanència de l’objecte (Piaget), tot i que per Gibson i altres, el nen ja fa temps que tenen la idea d’objecte(com ho assenyala la noció de substancialitat que té el nen de l’objecte), amb el qual estableix un bucle d’affordance i també amb el seu entorn, amb qui interactua,adaptant així la seva conducta a cada situació. Al final d’aquest període, en l’últim estadi s’inicia la capacitat simbòlica (representacions mentals), tot i que, la psicologia contemporània sosté que els nens imiten en etapes inferiors, les representacions mental però, son d’un altre ordre.

En el període preoperacional (2-6a) es caracteritza pel pensament egocèntric(dificultat en distingirentre el seu punt de vista i el dels altres) que es manifesta amb l’animisme, artificialisme i les creences màgiques. Es interioritzen esquemes d’acció, es formen els conceptes estables i el pensament racional. Amb la imitació diferida(tot i que de nadons ja ho feien, però amb el model present), el joc simbòlic, llenguatge i dibuix(utilitza la seva imatge interna) manifesta el seu món simbòlic(2-4a).La ment aplica els seus mecanismes de crear representacions per reelaborar les seves representacions preexistents. Poc a poc, aquest simbolisme es va fent més complexa i desemboca en el pensament intuïtiu (4-6/7a). Aquest pensament és limitat pel seu caràcter irreversible i centració que l’impedeix tenir en compte diversos dimensions del problema, per exemple, en problemes de conservació dequantitats discretes i classificació d’objectes. Per aquest motiu Piaget va introduir la noció de decalage per a quan el nen s’enfronta a determinats problemes que s’executarien de la mateixa manera però en canvi en un fracassa i l’altre el resol adequadament. Investigacions més recents han evidenciat que si el què se li pregunta s’ajusta més els seus interessos i llenguatge, els nens es mostren...