Diabetis


Què és la diabetis?
La diabetis -diabetis mellitus- és una malaltia en la qual el nivell de glucosa (sucre) de la sang es troba alterat. El nivell augmenta perquè el cos és incapaç de metabolitzar-la bé.
La glucosa l'obtenim dels aliments. Totes les cèl·lules del cos necessiten glucosa per viure. L'hormona insulina és la que controla la quantitat de glucosa en la sang. El pàncrees és laglàndula que sintetitza la insulina, i es troba al costat de l'estómac. La insulina ajuda a la glucosa a introduir-se en les cèl·lules, i una vegada dins s'utilitza com a combustible del cos.
La diabetis és una malaltia crònica, la qual cosa significa que com més jove es contreu, abans es veurà afectada la persona pels riscos a llarg termini.
Si per factors genètics (hereditaris) o per problemes desobrepès, es considera en risc de contreure-la, hi ha una sèrie de mesures que poden, en certa manera, evitar la seva aparició o retardar el seu desenvolupament en l'organisme.

Hi ha dos tipus de diabetis:
Diabetis tipus 1, també coneguda com INSULINODEPENDIENTE.
Els diabètics tipus 1 no produeixen o produeixen molt poca insulina. La malaltia es desenvolupa quan hi ha una important faltad'insulina en el cos, perquè la majoria de les cèl·lules del pàncrees -o totes- estan destruïdes. Aquest tipus de diabetis normalment apareix abans dels 40 anys, i amb freqüència durant la infància. Cal tractar-la amb insulina i amb dieta.




Diabetis tipus 2, també coneguda com NO INSULINODEPENDIENTE.
L'organisme no produeixsuficient quantitat d'insulina, o no l'aprofita correctament. És la variant més comuna de la malaltia, que acostuma a aparèixer després dels 40 anys. Sovint es pot controlar amb dieta i exercici, encara que en alguns casos es pot necessitar medicació i potser injeccions d'insulina.


DIABETIS GESTACIONAL.
Afecta a algunes donesembarassades, sobretot durant el segon i tercer trimestre, i generalment desapareix després del part.

Història
1553 a.C.
Un papir escrit en el 1553 abans de Crist és el primer document, que coneguem, que parla de la diabetis.
V a.C.
A Orient, el metge hindú Susruta, al segle V aC, va reconèixer els mateixos símptomes i va denominar a la malaltia el mal "dels rics", perquè s'associava a personesriques, les quals acostumaven a menjar dolces i arròs.
I d.C.
A Grècia, l'any 70 (segle I), després de descriure's els símptomes, es va qualificar la malaltia com "un sifó que buida l'organisme".
E.M.
Durant l'Edat Mitjana, a Occident, es van arxivar els coneixements en biblioteques, i no es va avançar massa. Els àrabs, en canvi, tenen en Avicena un investigador que escriu tractats que són lecturaobligada a les escoles de medicina d'Àsia i d'Europa.
XV
Provant l'orina, Willis, un metge anglès del segle XV, va distingir els dos tipus de diabetis. Considerant el sabor dolç de l'orina, flama a la malaltia diabetis "mellitus", que significa "mel" en llatí.
XX
Al segle XX, el francès Claude Bernard descobreix que el que mengem es transforma en glucosa, que passa al fetge, on es converteixen glucògen, i torna a convertir-se en glucosa. Aquest és el procés que necessita la concentració constant de sucre en la sang.
1889
En 1889, Vöm Merring i Minkokski van experimentar amb gossos, descobrint que el pàncrees era el responsable de tot.
2ª mitad XX
En la segona meitat del segle XX ja se sabia amb total seguretat que el pàncrees era el responsable de la diabetis.
Encara ara, lainsulina, la dieta, l'educació i l'exercici són els pilars fonamentals per a un bon control de la diabetis.

Símptomes
Els principals símptomes de la diabetis són:
• Acció d'orinar freqüent (sobretot a la nit).
• Gana inusual i molta sigueu. (Sed)
• Pèrdua de pes, debilitat i cansament.
• Vista ennuvolada.
• Corts o esgarrapades que no cicatritzen o que ho fan molt lentament.
• Picor...