Diferencia entre una guerra de trincheras y otra de movimientos










La pàtria.

Bonaventura Carles Aribau i Farriols (Barcelona, 4 de novembre de 1798 - ídem, 27 de setembre de 1862) va ser unescriptor, economista, polític, taquígraf i funcionari català. Era fill d'un comerciant.
La seva obra poètica en català, tot i la seva escassetat, fourenovadora.

El poema “La Pàtria” és un dels poemes escrits per Cales Aribau; el més important dels que va escriure.
El tema principal del poema és l’enyor de la pàtria i de la llengua ja que esta lluny i no pot estar en ella.
Si parlem sobre la mètrica del poema podem dir que està format per versos alexandrins (de12 síl·labes) amb cesura. Té una rima consonant.
Aquest poema, anomenat també “Oda ala Pàtria”, és un dels poemes més representatius de la Renaixença.
Les figures retòriques que podem trobar són la comparació, l’hipèrbaton i algunes interrogacions retòriques.
Per poder entendre aquest poema cal dir que la “tomba del jueu” és Montjuïc; i la “mallorquina nau” és l’illa de Mallorca. La llengua llemosina o el llemosí és el nom de la llengua catalana.
Conclusió: ell es sent millori es feliç quan pot expressar-se i parlar en català, ja que es la seva llengua natal.


























Aigua marina.

El poema va ser escrit pel poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona, 5 demarç de 1894 - 27 de setembre de 1961) i publicat l’ any 1935 en el recull de poemes “Àncores i estrelles”.
El títol és una part important del text, ja que ens introdueix en un context marítim, a prop d’ un port a la vora del mar. 

L’estructura del poema comença com a ‘ababab’ ‘bcc’, però a la segona estrofa trobem una estructura ‘dfdf’. La tercera estrofa està estructurada en ‘egjjg’.
A l’obra trobem diversesmetàfores i comparacions que ajuden a ‘adornar’ el poema, per tal de no ser tan explícit i així embellir-lo. També trobem diverses anàfores, polisíndetons i encavalcament.

Context: mariner i marítim.
Destinatària: la seva estimada.
Tema: carpe diem.
La referencia al vent es un element clau dels seus poemes, ja que fa que l’amor entre aquesta parella sigui tan pur i tan clar com l’aiguamarina.
Predominen els versos heptasíl·labs, la metria es regular.

Conclusió:
Aquest poema forma part del llibre Àncores i estrelles (1936), esta format per quatre estrofes de versos lliure amb rima consonant més marcades en les darreres estrofes, i el seu tema es el carpe diem.
Per finalitzar podíem dir que l’autor intenta reflectir una visió de la via optimista, tenint molt present el tòpicllatí “carpe diem”, i així evitar pensar es la mort, a partir de diverses metàfores que enriqueixen el poema i així creant en definitiva un dels poemes possiblement més bells de la seva època.




















Vora el barranc dels algadins.

Teodor Lorente i Olivares
[València, 7 gen. 1836 — València, 2 jul.1911]
Poeta, periodista i polític.
Poeta i autor dramàtic en castellà en la seva joventut, la influència de Marià Aguiló el decantà pel català (1857). Fou president (1880) i mantenidor (1866) dels Jocs Florals de Barcelona i mantenidor dels de València (1905), en què guanyà la flor natural (1879, 1887, 1907). Membre fundador de Lo Rat Penat (1878) i president de l’entitat (1879-80), en la qualinfluí fortament. Contrari a la politització del catalanisme, aconseguí durant anys de mantenir el valencianisme dintre la docilitat culturalista, bé que fou conscient del fracàs —fins i tot en el pla cultural— de la seva posició regionalista.
La seva poesia en castellà seguí esquemes romàntics. En català —que gairebé sempre anomenà llemosí—, seguí els tòpics joc floralescs, excepte en alguns...