DISSENY

17. Què es el disseny?
El disseny és el conjunt d’operacions mentals i tècniques que cal realitzar perquè la
idea d’un objecte adquireixi una forma concreta, es pugui construir i es pugui utilitzar en la
funció que s’ha previst.
DUES ESTAPES DE FABRICACIÓ D’UN OBJECTE:
*ARTESANAL: manipulació manual de materials i eines. Procés intuïtiu.
*INDUSTRIAL: procés planificat. Fabricació en sèrie.


Latasca de planificar la fabricació dels objectes està a càrrec del DISSENYADOR.

17.1 Noves necessitats socials i nous objectes.
A partir de la Revolució Industrial es modifiquen les necessitats socials.
NECESSITATS:
*INDUSTRIALS:
transport.
o

Creació de fàbriques, mecanització, ↑edificació, ↑mitjans de

Eines i màquines Bona adequació a l’ús que han de prestar.

*DE SERVEIS: ↑Producció i nivellde vida. Noves necessitats de planificació,
organització i comunicació.
o Productes de servei Esdevenen instruments de comunicació generalitzada.
Faciliten la circulació, l’organització d’espais i la vida social.
*DE COSUM: Mecanització dels treballs domèstics. Creació de nous espais i
instruments per satisfer el lleure.
o Objectes de consum Facilitar i satisfer les necessitats quotidianes.Estris
pràctics o de fruitment/ intercanvi social.

17.2 Els grans àmbits del disseny.
A- INDUSTRIAL O DE PRODUCTE:
Objectes i màquines que s’han de fabricar en sèrie (component tècnic molt important).
B- D’ESPAIS
Estudia i projecta la configuració d’espais. A més de l’arquitectura inclou l’interiorisme,
l’escenografia i l’aparadorisme.

C- GRÀFIC
Crea productes de comunicació visual (inclou varisrecursos gràfics). Disseny editorial,
de marques i imatge d’identitat, publicitat, cartellisme, senyalització, packaging,
il·lustració...
D- MODA
Abasta el disseny de teixits, d’estampats i el món de la moda. El disseny tèxtil s’ocupa
de la constitució de teixits, el d’estampats dels estampats i motius que sortiran al teixits, i
el de moda s’ocupa de la configuració de les peces de vestir així comdels diferents
complements a la indumentària.

18. Tendències de disseny.
El disseny ha evolucionat i evoluciona amb rapidesa. Al començament de la producció
en massa es procurà que l’ornamentació dissimulés la funció pràctica dels objectes. Més
endavant es considera que les qualitats i els tecnicismes eren els agents principals dels valors
estètics.
*Diferents maneres de concebre el disseny, endeterminats moments, manifesten les
següents tendències:


RELLEVANCIA DE LA FORMA SOBRE LA FUNCIÓ. EL FORMALISME:

Industrialització Producció a gran escala Permet la imitació de la qualitat dels
materials tradicionals i de la destresa del treball artesanal.
En molts objectes s’imita l’aparença dels de gran qualitat. ↑d’acceptació per part del gran
públic. Productes amb un cost més moderat.Funció i forma pràctica dels objectes dissimulada sota un aspecte bell. Excés d’ornaments.
Aparença complexa.
Actualment aquesta tendència s’anomena “styling”. No es ten en compte la funcionalitat,
practicitat, economia... Valor simbòlic i estètic (modernitat, èlit...). Finalitat: ↑del consum.



PREDOMINI DE LA FUNCIÓ SOBRE LA FORMA. EL FUNCIONALISME:

Considera que imitar les formes del passatobstaculitzen les d¡funcions dels nous objectes.
Els aspectes formals es troben en segon pla respecte la funció. La qualitat del material i els
processos de producció son els objectius del dissenyador.

A principis del sXX la idea de “bellesa” deixa de ser el motor del disseny i n’esdevé una
conseqüència.
Aquesta teoria e defensada per l’escola BUHAUS (1920. Weimar, Alemanya).


LA CONSIDERACÓ DE LAFORMA I LA FUNCIÓ AMB LA MATEIXA IMPORTÀNCIA.

Actualment es considera que la funcionalitat i formalitat del objectes te la mateixa
importància.
*Un objecte és bell perquè satisfà una necessitat i també perquè presenta una forma que
comunica la seva funció, està ben composta i es visualment atractiva.

o

FACTORS IMPORTANTS QUE DETERMINEN EL DISSENY D’UN PRODUCTE:
- Aspectes pràctics.
-...