dos mirades a una mateixa ciutat

Descripció i comparació de la ciutat de París a partir dels llibres “El vientre de París” de Émile
Zola i “París en el siglo XX” de Jules Verne.


Introducció
Les lectures que he escollit, i llegit, per fer el treball són “El vientre de París” de Émile Zola
i “París en el siglo XX” de Jules Verne. Les dos són obres que tenen moltes coses en comú: per
començar són novel·les, i la històriaes centra a la ciutat de París; després, tot i que els relats
no succeeixin a la mateixa època, els llibres sí es van escriure en anys semblants (1873 i 1863
respectivament); i finalment, malgrat que siguin novel·les, les dos tracten molts temes més
enllà de narrar una història.
Així doncs, El fet que tinguin tants punts en comú fa que el treball no pugui ser d’altre cosa
que París.Descriure la ciutat segons els dos autors i comparar les dos visions, que poden
concordar més o menys segons el tema a tractar. I és que aquest escrit no es pot basar
simplement a una descripció física, immediata de la ciutat, dient com són els carrers, els
edificis, els avenços tecnològics, etc. Més enllà d’això els dos llibres tracten temes més
profunds com són la política, la societat, i com totaixò afecta a les arts literàries, pictòriques,
musicals, etc.
Tractaré tots aquests temes ja que es podria dir que van relacionats, i uns no s’entenen
sense els altres.

Breu mirada als autors
Abans de llegir-me els llibres vaig buscar informació, molt bàsica, sobre la vida dels
escriptors. Més que res per entendre d’on els sortien les idees i saber perquè escrivien com
escrivien. Penso queés recomanable per ficar-se més en situació sense adquirir les idees
preconcebudes que provoquen llegir resums dels llibres en qüestió.
En Émile Zola, al saber que era el màxim exponent del naturalisme veus que “El vientre de
París” no és una excepció. Descriu la ciutat de manera absolutament objectiva, tocant temes
com les classes socials o problemes que anteriorment no es comentaven, fentaixí una critica a
la societat bastant pessimista.
Una altra característica de l’autor és que va crear amistat o va conèixer a pintors com Monet,
Pissarro, Manet, tots ells impressionistes. El que ens porta al perquè inclou un fragment del
llibre on descriu la ciutat des del punt de vista d’un pintor (més endavant tocarem aquest
fragment).
De Jules Verne em vaig quedar amb que és consideratel pare de la ciència ficció i que
basa les seves històries en invents, avenços científics i tècnics. Coses molt simples que es
veuen clarament a tota l’obra de “París en el siglo XX” on la industria ho és tot.
El que més em va sorprendre d’ell, per això, és la semblança que té amb el protagonista de
l’obra. En el sentit que ve d’una família important, el pare és un advocat de renom, i desprésd’estudiar dret decideix renunciar a una vida fàcil i agradable per dedicar-se a la literatura, tal
com fa el protagonista del llibre.


La ciutat de París
En les dos obres veiem escrites descripcions molt detallades de la ciutat el que cada
autor centra la seva mirada a les coses que li interessen, li criden més la atenció, o es posen en
relació a la història que han d’explicar, moltscops per els espais on e desenvolupa l’acció.
Zola, per exemple, descriu molt detalladament cada espai on transcorre la història. És tant el
detall i la precisió amb que descriu cada escena, no només parlant de l’espai, sinó explicant la
situació de cada personatge i què estan fent, que arriba un punt en què deixes de viure cada
escena des d’un punt de vista realista a veure la novel·la com unaobra de teatre, amb els seus
escenaris i actors que tenen unes posicions i diàlegs perfectament marcats. Agafa aquesta
sensació quan descriu, per exemple, la carnisseria on passen la majoria d’accions del capítol
segon. Es podria dir que un dels escenaris de l’obra és aquesta botiga. I precisament l’escena
que em va donar aquesta sensació per primera vegada passa en aquest petit espai: els...