Dualisme Epistemologic

La epistemologia és la branca de la Filosofia que es planteja el problema del coneixement : què es pot saber? Com puc estar segur? Com s'origina el coneixement? Quantes modalitats de coneixement hi ha? En què consisteix en coneixement veritable? També anomenada gnoseología
Plató va ser influenciat per en quan al coneixement per Heràclit que deia que cada cosa tendeix a transformar-se en el seuoposat, és a dir, el que ara hi naix de la destrucció i mort del que abans havia. Heràclit sostenia que el canvis continus en la naturalesa es produeixen sempre d'acord amb una Llei Còsmica, Mesura o raó Universal fixa i eterna, a la qual va denominar Logos;on Plató va concloure que és impossible arribar a un coneixement veritable i cert de la realitat, ja que en cas canviant no hi pot haverconeixement.
També en relació amb la epistemologia Plató es influenciat per Parmènides. La relació de Parmènides amb Plató es basa entre l'oposició realitzada per Parmènides entre el saber enganyós dels sentits i el coneixement veritable de la raó. Així mateix, Plató accepta la distinció entre la veritable realitat i l'aparença, i fa una semblança d'aquestes quan compara el món sensible i el mónintel·ligible. Tots dos pensen que la veritat és una cosa única, absolut, universal i permanent.
Plató, d'acord amb els dos grans graus de realitat o mons, parla de dos tipus de sabers. Un és un saber veritable o coneixement, l'altre és només opinió. Per això es diu que sosté un dualisme epistemològic.
Des de l'inici de la filosofia es va distingir entre dues possibles fonts del coneixement: elssentits i la raó. Més endavant, al segle XVII, es parlarà de filòsofs empiristes (valoren el coneixement sensorial) i filòsofs racionalistes (privilegien el coneixement racional). Gairebé tots els filòsofs han privilegiat l'explicació racional sobre la mera percepció sensorial. Plató és un dels filòsof racionalistes que porta aquest plantejament fins a les seves últimes conseqüències.
Segons Plató hiha sempre una gran diferència entre opinar i conèixer. L'opinió mai és segura, fins i tot quan potser s'opina amb veritat, és a dir es tenen creences veritables, el problema és que no s'és capaç de demostrar aquesta veritat. El coneixement sí que és segur i plenament fiable, perquè és capaç de demostrar la veritat del que s'afirma, donant raons, definint el que són les coses, sabent respondre alsperquè.
El singular del dualisme epistemològic de Plató és que ell relaciona cada un dels tipus de saber amb un determinat nivell o grau de realitat ontològica. I són:
· Opinió (doxa). És el grau de saber inferior, perquè és el saber sobre una realitat ontològica inferior: el món sensible i material. L'origen d'aquest saber són els sentits, que són els que ens informen del món material ivisible. Es tracta d'un saber fosc, confús i relatiu, perquè és el saber sobre les coses concretes, particulars i canviants del món sensible. Per Plató, el coneixement veritable només pot ser del permanent i estable, i els sentits només ens transmet el canviant i inestable.
Plató no creu que els objectes materials i canviants permetin un coneixement veritable. Per això mateix no confia en el saber sobrela naturalesa que perseguien els primers filòsofs jònics. És a dir, Plató no defensaria que les ciències naturals (física, biologia ...) fossin sabers totalment i absolutament veritables. Pot arribar a ser creences versemblants (que és el grau superior de l'opinió), però mai coneixement científic absolutament cert.
Però, tot i que encara confús, els diferents graus d'opinió constitueixen untipus de saber, superior a la mera ignorància, però sempre inferior a l'autèntic saber o episteme.
· Episteme o coneixement científic. És el saber superior i veritable, l'autèntic coneixement, perquè és el saber sobre la veritable realitat, és a dir, el món de les Idees. És un saber clar, objectiu i no relatiu perquè és un saber sobre realitats immutables i eternes. L'origen d'aquest saber és la...