El documental (conceptes)

1. – Defineix el documental.

Encara avui dia resulta molt difícil donar una definició exacta i concreta de què és i què vol dir “documental”. Aquest gènere segueix suscitant un llarg procés de discussions, degut a que al llarg de la història l’hem trobat plasmat en multiplicitat de formats, característiques i naturaleses molt diverses. D’altra banda, fa més de mig segle la World Union ofDocumentary va establir una definició en els següents termes:

“Documental és tot aquell mètode d’enregistrar en cel·luloide qualsevol aspecte de la realitat interpretat bé per la filmació de fets o per la reconstrucció veraç i justificable, per apel·lar a la raó o a l’emoció, amb el propòsit d’estimular el desig i ampliar el coneixement i la comprensió, i plantejar sincerament problemes i solucionsen el camp de l’economia, la cultura i les relacions humanes.”

De debò per ésser documental ha d’estar enregistrat en cel·luloide? Sembla clar que aquesta definició, tot i que aproximada, no pot ser la definitiva (tot i que, com ja avançàvem, no en trobarem cap de definitiva).

I és en aquesta aproximació on apareix Nichols, el qual ens proposa una definició oberta i poc ortodoxa, basadaen una perspectiva múltiple establerta en tres criteris amb els que intenta reunir la majoria dels aspectes implicats en la complexitat del gènere: així doncs, cada criteri dóna lloca a un definició, la qual destaca significats diferents però complementaris (sempre partint des de la separació de documental “ficció” i “no ficció”). Aquests tres criteris són: el realitzador i el seu punt de vista, eltext i l’espectador, la relació que es conforma entre ell i el que veu, els quals conformen una sèrie de modalitats diferents de documental, cadascuna d’elles amb una definició concreta.

Doncs, com una aproximació final i actual, podríem dir que hi ha uns trets comuns en tots els documentals (els quals podrien ser la intenció de transmetre quelcom de la realitat de manera veraç, justificable,que apel·li a la raó i/o l’emoció...) i una altre sèrie de característiques variants que dependrien de la intencionalitat i la manera d’explicar allò que s’estaria mostrant.


2. – Discussions sobre el concepte documental.

Podríem dir que el debat fonamental, la discussió primitiva arrel del concepte “documental”, seria el que es centra entre l’oposició, definició i defensa sobre què és“documental” i què és “ficció”? Existeix de debò, de base, aquesta diferència?

N’hi ha que són del pensament que tot cinema és ficció, i d’altres que diuen que tot cinema és documental (en tant, tots dos, mostren aspectes de la realitat, alterada o no?). Per a començar a resoldre aquesta qüestió els anglesos van proposar la màxima de “no ficció igual a no-narratiu”.

Però de nou, en aquestdebat i per a intentar donar un punt de vista més ampli, Nichols proposa el següent: Divideix en dos grans grups que anomena 1. documental “of wish fulfillment” (ficcions) i 2. documentals de representació social (no-ficcions). Tots dos tipus expliquen històries, la diferència resideix en que expliquen històries de diferents classes i utilitzant diferents narratives (potser aquest últim el méscaracterístic i diferencial del “documental” com a tal en tant la definició proposta en el punt anterior).

D’altra banda, si creiem que la característica principal del documental és la recerca de la veritat ens podem trobar amb que aquesta és inaccessible (una altra cosa seria la persecució de la versemblança, la qual és necessària per creure’ns i acceptar allò que estem veient en pantalla). Pertant, si pretenem reflectir la realitat tornarem a topar amb la negativa anterior: la realitat no es pot conèixer (o, i a títol real, no es pot transmetre com a tal a través de la càmera, ja que aquesta ja suposa un nou filtre, comptant-hi també el del punt de vista del director: sempre serà una realitat interpretada, ).

Per tant, quines són les discussions que sorgeixen a través del...