El motín de Squillace

El motí de Squillace

El motí de Squillace es va organitza a Madrid el 1766 i va estar motivat per un decret de Squillace, ministre de Carles III, que prohibia lluir capa llarga i barret d'ala ampla, adduint que aquesta indumentària afavoria que es cometessin delictes perquè era impossible d'identificar el delinqüent. Així, es pretenia imposar la capa curta i el barret de tres puntes, segonsla moda italiana.

Leopold de Gregori Maqués de Squillace, d'origen humil era assentador de queviures de l'exèrcit quan el rei Carles VII (el futur Carles III d'Espanya) li va confiar l'administració de les duanes de Nàpols (1748). La seva eficàcia en la gestió i la seva proximitat al reformisme il·lustrat del monarca li van fer ascendir a llocs de major responsabilitat, sent nomenat secretarid’Hisenda, guerra i marina.

Quan el rei va deixar Nàpols per ocupar el Tron d'Espanya (1759), es va portar amb ell a un equip de col·laboradors amb Squillace al capdavant. Immediatament va ser nomenat secretari d'Estat d'Hisenda. Va acumular un gran poder, la qual cosa, unit a la seva condició d'estranger i a les reformes que va realitzar, liva comerciejar molts enemics; aviat van ploure sobre Squillace les acusacions de corrupció.

Durant la seva estada en el poder (1759-66) va crear la loteria, va dictar les ordenances per al reemplaçament militar; va regular el despatx amb Roma; va reorganitzar els propis i arbitris dels pobles; va modernitzar la capital amb un sistema d'enllumenat nocturn dels carrers, a més d'edificar la Casa dePostes i la duana ,va limitar els privilegis del clergat, exigint a l'Església el compliment del concordat i reduint la seva jurisdicció en benefici del poder reial

Amb la finalitat d'acabar amb la impunitat dels criminals nocturns a les ciutats, va dictar un bàndol en 1766 que prohibia els tradicionals barrets rodons i capes llargues que usaven els emboçats; aquell «atemptat» als costumsespanyols per part d'un estranger va ser el detonant d'una insurrecció popular contra el ministre coneguda com el motí de Squillace, que va esclatar simultàniament a les principals ciutats del regne; a Madrid va ser saquejada la pròpia casa de Squillace.

El diumenge de Rams de 1766, a això de les quatre de la tarda, dos emboçats es passejaven ostentosament amb capa llarga i xamberg en la placetad'Antón Martín. Diversos soldats que muntaven guàrdia no van trigar a preguntar-los per què anaven així vestits. Va quedar clar que anaven així perquè "els donava la gana". Es van sentir insults i els guàrdies van tractar de detenir-los, moment en què un dels emboçats va desembeinar una espasa, xiulant al mateix temps. A l'instant, va aparèixer una banda armada i els militars es van veure obligatsa fugir. Havia esclatat el motí. Els amotinats, decidits a tot, no van tenir inconvenients en apoderar-se del cuartel d'Invàlids de la Plaça, apoderant-se de sabres i fusells. A continuació, unes dues mil persones van remuntar el carrer Atocha cap a la Plaça Major, insultant a l'odiat Squillace. El duc de Medinaceli va tenir la mala sort de topar-se amb la multitud, que ho va envoltar en l'acte,exigint-li que fes arribar al rei una sèrie de peticions.

Finalment, el duc va arribar fins a Carles III, que justament es trobava en companyia de Squillace. El rei estava tranquil, convençut que aquella vociferant multitud de la qual li donaven notícies no passava de ser un grup d'exaltats. Ignorava, sens dubte, que els amotinats estaven destruint sense pietat els 5.000 fanals que el ministred'Hisenda havia col·locat per tota la ciutat.
Però el Dilluns Sant, dia 24, la situació es va agreujar. La tropa es va veure desbordada per la multitud que, enfervorida per la notícia que Squillace es trobava a palau, al costat del rei, va emprendre una decidida marxa per presentar a Carles III les seves reclamacions. Els amotinats van arribar aviat a l'Arc de l'Armeria de Palacio, que estava...