EL PLE





Els Entorns Personals d'Aprenentatge (PLEs) no són fàcils d’explicar, i són molts els experts que ho han intentat definir. Fiedler i Pata (citat en Casquero,2013) defineixen un PLE com una col·lecció d'instruments, materials i recursos humans que l'estudiant fa servir en un determinat moment en el context d'un projecte educatiu. Adell i Castañeda (citat en Casquero,2013) conceben el PLE comel conjunt d'eines, fonts d'informació, connexions i activitats utilitzades habitualment per l'estudiant (p.71). D’altra banda, Attwell (citat en Casquero,2013) proposa una definició similar que descriu el PLE com un canvi en la pràctica pedagògica cap a un aprenentatge obert, social i centrat en l'estudiant (p.71). Encara que segons l’opinió de Väljataga y Laanpere (citat en Casquero,2013) lesdefinicions anteriors no implica necessàriament l'ús d'elements tecnològics (p.71). Però, per Chatti et al. (citat en Casquero,2013) el concepte de PLE necessita ser desenvolupat de forma pràctica, de manera que docents i estudiants puguin observar com la tecnologia pot contribuir a reajustar el procés d'aprenentatge (p.71). Avui en dia quasi tothom fa ús diàriament de Internet i el PLE estàconstituint una eina molt eficaç i es consolida amb el seu propi ús diari per part de la societat. Els PLEs pareixen ser la resposta davant les limitacions del VLE en el propi context acadèmic. Encara que moltes institucions educatives estan introduint eines web, serveis de xarxa social..etc els propis joves innoven i abandonen el seu ús. A més, les institucions educatives han de ser conscients de queno poden oferir als estudiants totes les respostes en quant a eines web, cosa que facilita en gran part el PLE. El PLE no s’ha de veure com un substitut del VLE, sinó que s’ha de replantejar el paper del VLE. Educadors i investigadors segueixen intentant implantar el PLE, encara que no hi ha una manera estàndard per a fer-ho, ja que depèn en gran part de les necessitats i gustos del usuari. Perexemple Wilson et al. (citat en Casquero,2013) contemplen la possibilitat de construir un PLE utilitzant una única aplicació, tot i que recomanen fer ús d'un conjunt especialitzat d'eines (p.72). El que n’és realment important, es que tant docents com estudiants comprenguin les funcionalitats que empren en els seus PLEs.

Àmbit operatiu d’un PLE

En aquesta secció (Casquero, 2013) descriu una sèriede conceptes que defineixen l’àmbit dels entorns d’aprenentatge. Aquests conceptes són: personalització, propietat, interacció, dispersió, consciència, autoregulació i implicació organitzativa.
Chatti et al. (citat en Casquero, 2013) la personalització fa referència a la necessitat de concedir major control als estudiants a l'hora de construir els seus entorns d'aprenentatge, basant-se per a aixòen els seus pròpies idees, necessitats i context (p.73).
Segons Tolmie i Boyle (citat en Casquero, 2013) el sentiment de propietat és un factor que afecta l'activitat de l'estudiant (p.73).
Dillenbourg (citat en Casquero, 2013) la interacció entre estudiants actua com un mecanisme facilitador de l'aprenentatge (p.73).
Feldstein (citat en Casquero, 2013) en quant a la dispersió indica que avui endia és habitual que els estudiants que s'agrupen al voltant de curs online estiguin distribuïts en diversos nivells: no estan ubicats en un mateix lloc, no comparteixen el mateix background i no interaccionen amb les mateixes eines, materials i els uns amb els altres al mateix temps (p.73).
Engle i Conant (citat en Casquero, 2013) una major consciència del procés i el context d'aprenentatgeestimula els estudiants a consultar el treball dels seus companys (p.73).
Boekaerts (citat en Casquero, 2013) l'autoregulació de l'aprenentatge és un procés autodirigit que emfatitza la coordinació de les activitats dins de l'espai individual de l'estudiant (p.73).
Zhang, Scardamalia, Reeve, y Messina (citat en Casquero, 2013) la implicació organitzativa requereix que els propis estudiants siguin els...