el saber filosòfic

UNITAT 1: EL SABER FILOSÒFIC
“Justícia” segons Aristòtil donar a cadascú lo seu (el que li toca).
Saber necessitat vital (imprescindible per viure) i es pot saber més o menys (hi ha varis graus del saber). El saber consisteix en tres passos: distingir (quan podem diferenciar una cosa d’una altre), definir (dir el que és, en què consisteix) i entendre (poder explicar el perquè d’allò).Distingir la filosofia (el que no és filosofia)
Saber pràctic totes aquelles informacions i coneixements que fem servir diàriament per orientar-nos en el món. Ex: saber vestir-se
Saber tècnic és saber manipular alguna cosa física o també saber fabricar. És un saber que requereix aprenentatge. Ex: saber conduir
Saber científic no es filosofia perquè prenen com a terme ciència en el sentit que unaciència és un coneixement sistemàtic (conjunt ordenat d’elements) i objectiu que mitjançant la raó i l’experimentació estableix les lleis que expliquen els diferents fenòmens. El saber científic explica el com uns fenòmens estan en funció d’uns altres. La filosofia no és una ciència.
Saber religiós es basa en la creença en una veritat rebel·lada pel Déu o pels Déus.
La filosofia no és un sabertècnic, ni pràctic, ni científic ni religiós.
D’on prové la paraula “filosofia” paraula grega on filo- és amor, i –sofia és saviesa. Per tant, filosofia vol dir amor al saber.
La filosofia és una investigació, una recerca. Per això a filosofia són tant importants les preguntes. Plató deia que “ni els Déus ni els ignorants fan filosofia”, creu que els ignorants creuen saber tot i els Déus no elshi fa falta saber res perquè ho saben tot, per tant, només fan filosofia aquells que s’adonen de la seva ignorància i es fan preguntes.
La filosofia és una activitat radical (arrel), és a dir, va a les arrels, als fonaments. També és radical perquè la filosofia es pregunta sobre el fonament en altres coneixements.
La filosofia és una reflexió (pensar de manera meditada) crítica (analitzar,preguntar-se) sobre el coneixement, la realitat i l’acció humana.
Història de la filosofia s. VI a Grècia. Els objectius en els seus primers temps van ser:
Conèixer la veritat del món (què són les coses).
Aprendre a viure be (tenir una bona vida, ser feliços).
Filòsofs més destacats Sòcrates (s. V aC), Plató (s. V-IV aC), Aristòtil (s. IV aC).
A partir de la època medieval la filosofia que esposarà al servei de la religió (raona el que la religió diu). Destaquen dos filòsofs St. Agustí (s. V), St. Tomàs d’Aquino (s. XIII).
s. XI-XVI època moderna, es centra en el tema coneixement (com coneixem les coses, com podem tenir certesa del que coneixem...). Dos filòsofs època moderna Descartes (s. XVII) i Kant (s. XVIII).
A partir del s. XIX-XX filosofia s’ha ocupat de temes moltdiversos:
S. XIX Hegel (reflexiona sobre la història de la humanitat), Marx (se centra en la història de la humanitat però centrant com les societats es van transformant i que la clau d’aquesta transformació és l’economia), Nietzsche (reflexiona sobre la vida).
S. XX Wittgenstein (reflexiona sobre el llenguatge), Heidegger i Sarte (els dos reflexionen sobre l’existència humana), Popper (reflexionasobre la ciència), Hanna Arendt (reflexiona sobre la política), Maria Zambrano (es dedica a la relació entre filosofia i poesia).
Relació entre filosofia i ciència
Element en comú, la raó.
Filosofia i ciència són activitats racionals.
Filosofia reflexiona sobre fonaments, els principis, de les ciències.
Necessitat entre filosofia i ciència i a l’inversa.
La filosofia no és religió peròexisteix una relació entre elles, comparteixen alguns temes metafísics (allò que està més enllà del que és física) com l’existència de Déu, l’existència de l’ànima i el sentit de la nostra vida o de la mort.
La religió aborda aquests temes mitjançant la fe i la filosofia a través de la raó.
Per a què serveix la filosofia?
Ajuda a pensar d’una manera més reflexiva i rigorosa.
La filosofia té una...