El Sentido Del Utilitarismo

ÈTICA I FILOSOFIA POLÍTICA

EL SENTIT DE L’UTILITARISME

L’ètica teleològica va néixer a Grècia a partir de l’aristotelisme, anomenat també eudaimonisme (d’eudaimon, que vol dir “felicitat”) i de l’epicureisme, anomenat també hedonisme (d’hedoné, que vol dir “plaer”). L’ utilitarisme és una ètica teleològica però la diferència principal amb els grecs és que per a aquests, les accions sóninesperables del caràcter, en canvi, en la modernitat l’ utilitarisme no jutja les persones pel seu “ser”, sinó que s’ocupa del que fan[1]; s’adreça a les accions i al seu resultat. L’ utilitarisme és una ètica que cerca la felicitat a través de la realització d’accions útils. En aquest sentit, recomana actuar de manera que es produeixi el màxim benestar, entès com felicitat, per al màxim nombre depersones i distribuir aquest benestar de manera imparcial segons el principi que cadascú val per un i només per un.

Aquesta expressió moderna de l’ètica va ser proposada a Anglaterra en el segle XVIII per Jeremy Bentham i va continuar en el segle XIX amb J. Mill i el seu fill John Stuart Mill. J. Bentham identifica el bé amb la utilitat, fonament de l’ utilitarisme, però també insisteix enla quantificació i gradació de la utilitat i del plaer (concepció aritmètica), per la qual cosa estableix uns criteris (intensitat, seguretat, proximitat, durada, etc.) per fixar una escala dins dels diversos plaers. La quantificació dels actes, segons J. Bentham i J. Mill, és l’única manera d’objectivar les coses i no deixar-se portar per les passions. D’aquesta manera es pot maximitzar lautilitat, és a dir, una acció serà bona quan sigui d’utilitat per al màxim nombre possible de membres de la comunitat, superant així l’egoisme de l’hedonisme.

Bentham es basa en un utilitarisme de l’acte, on l’avaluació de les conseqüències es fa en cada acte concret, en canvi, Stuart Mill va més enllà i s’inclina per un utilitarisme de les regles, basat en l’avaluació de regles útils (llibertat ifelicitat) per al màxim nombre. En aquest sentit, l’ utilitarisme de Mill és més social, es preocupa més per la felicitat de la comunitat –la qual així podrà prosperar moralment- que per la individual. Només es pot assolir la plena felicitat quan tota la comunitat ho és; la felicitat és un gaudi solidari –moral- i no només personal.

Per tant, Stuart Mill, s’oposa als primers utilitaristes perl’intent de pura quantificació del “plaer” -Mill fa servir el concepte de “felicitat”-, argumentant que aquesta qualitat és irreductible a la mera dada matemàtica. Mill considera que hi ha aspectes qualitatius (passions, emocions) que poden ser avaluats positivament. D’aquesta manera, les decisions s’han de prendre atenent també a criteris de qualitat i no només de quantitat.

Si ens plantegem lapregunta de l’enunciat d’aquest treball, quin sentit té avui ser utilitarista? venen al cap algunes situacions en que pot aplicar-se aquesta teoria ètica. Per exemple, el canvi d’horari que es produeix amb la finalitat d’estalviar consum elèctric (un bé comunitari), malgrat no tenir en compte les crítiques sobre l’efecte perjudicial que provoca en la rutina diària i en l’alteració de la sond’algunes persones; també la instal·lació de parcs eòlics que produeixen energia neta i renovable però que poden tenir un impacte negatiu sobre la fauna de la zona, etc. Així, l’ utilitarisme permetrà posar en marxar unes determinades mesures un cop haguem reflexionat sobre les seves conseqüències (a posteriori), les quals ens guiaran per escollir la que aporti més benestar de forma global.

Aracomparem el model d’ètica teleològica o d’origen aristotèlic, amb l’altre gran paradigma de procedència kantiana, l’ètica deontològica. La primera i principal diferència que trobem entre elles és que l’ètica teleològica és conseqüèncialista i no avalua les accions en funció de regles, sinó d’objectius o finalitats a posteriori; en canvi, l’ètica deontològica creu en un sistema de regles o normes...