el sentit de tot plegat












INDEX
Fitxa bibliogràfica pàg. 3
Abstract pàg. 3
Capítol 1 pàg. 4-5
Capítol 2 pàg. 6-7
Capítol 3 pàg. 8-9
Conclusions pàg. 10


















FITXA BIBLIOGRÀFICA
FEYNMAN, Richard P. : El sentit de tot plegat
Editorial: Empúries,Barcelona 1999

ABSTRACT
En aquest llibre, Feynman no parla només com a físic sinó com a ciutadà preocupat, i aborda qüestions religioses, polítiques i socials amb una lucidesa sorprenent i estimulant. L’autor tracta l’endevinació del pensament i les lleis de la probabilitat i l’estadística; el paper de la creativitat en la ciència; el conflicte entre ciència i religió; i l’eficàcia del dubte ila incertesa a l’hora d’arribar a veritats científiques.















CAPÍTOL 1 : LA INTERTESA DE LA CIÈNCIA
L’impacte de la ciència sobre les idees de l’home en altres camps, parlaré de la natura de la ciència i destacaré especialment l’existència del dubte i de la incertesa. L’impacte dels punts de vista científics sobre les qüestions polítiques, en particular sobre la qüestiódels enemics nacionals, i sobre les qüestions religioses. I la tercera confidència descriuré com veig jo la societat, i quins descobriments científics futurs pot produir en funció dels problemes socials.
Ciència vol dir, un mètode especial de descobrir coses. També es pot referir a les coses noves. Vull discutir aquests tres aspectes de la ciència en sentit invers.
Començaré amb la tecnologia,tota revolució industrial hauria estat gairebé impossible sense el desenvolupament de la ciència.
Té cap valor la ciència?
Crec que el poder de crear coses és valuós. Que el resultat sigui una cosa bona o una cosa dolenta depèn de l’ús que se’n faci. El que necessitaven, és clar, eren coneixements tècnics.
El següent aspecte de la ciència són els seus continguts, les coses que han estatdescobertes. És a dir, el rendiment. Però adoneu-vos que la imaginació de la natura és immensament més gran que la imaginació de l’home. Ningú que no hagi tingut una lleugera idea d’això a partir de l’observació no haurà pogut imaginar mai una cosa tan meravellosa com la natura. Els éssers humans hem estat sempre massa orgullosos.
Intentar entendre com funciona la natura comporta una anàlisi bastantseriosa de la capacitat de raonament dels homes.
El tercer aspecte que caldria comentar és la ciència com a mètode per descobrir coses. Aquest mètode es basa en el principi que diu que l’observació és qui jitja si una cosa és d’una manera o d’una altra. El fonament de la ciència; si existeix alguna excepció a una regla concreta i aquesta excepció es pot determinar mitjançant l’observació, la regla ésincorrecta.
Les excepcions a qualsevol regla són bàsicament interessants per si mateixes, perquè ens demostren que l’antiga regla és incorrecta. És més estimulant aleshores descobrir, quina és la regla correcta. El científic no intenta evitar-les, és precisament l’actitud contrària la que està carregada d’estímul i progrés, intenta demostrar tan ràpidament com sigui possible que està equivocat.Una altra característica important de la ciència és la seva objectivitat. És necessari mirar-se objectivament els resultats de l’observació. Feu l’experiment moltes vegades i, a causa de les irregularitats, el resultat varia ocasionalment.
Per tant, com més específica és la regla, més potent, més exposada es troba a les excepcions, i més interessant i valuosa resulta la seva comprovació.
Demanera, que la propera cosa de la qual hem de parlar és de l’origen de les idees. De fet, mentre apareguin, tan se val quin en sigui l’origen. En ciència, per tant, no ens interessa saber quin és l’origen d’una idea. No existeix cap autoritat que pugui decidir què és una bona idea.
La majoria de gent troba sorprenent que en ciència no hi hagi interès pels antecedents de l’autor d’una idea i pels...