Esguinç del turmell

Esquinç de turmell

Isaac León
Cristian Montañés

L’ esquinç de turmell és la
torçada
o
distensió
violenta de l’articulació
sense
luxació,
amb
possible ruptura d'algun
lligament o defibres
musculars. Els lligaments
del turmell són els
encarregats de donar
l’estabilitat a l’articulació.
És una de les lesions mes
comuns a la part inferior
de la cama, gairebé el
40% delscasos.

Esquinç de turmell

Lesió als
lligaments

Inflamació

El turmell està format per dues articulacions: la tibio-peroneaastragalina i la subastragalina. El lligament més important és ellligament Lateral Extern, format per tres fascicles: el peroneoastragalí anterior, el peroneo-calcani i el peroneo-astragali
posterior.

Es produeix a causa d'un moviment brusc, una caiguda, uncop o una
forta torsió de l'articulació, que fa superar la seva elasticitat per sobre
del límit normal.
Els esquinços provoquen dolor, inflamació i impotència funcional.

Encara que hi ha trestipus
d’esquinç (inversió, eversió o
part alta del turmell) el més
habitual és el primer.
El lligament peroneo-astragali
anterior és el que més es
lesiona. El mecanisme de
producció d’aquestalesió és
el moviment fort i brusc
d’inversió i de flexió dorsal
del peu, la habitual torçada
de peu.

La gravetat del esquinç es pot classificar en tres graus diferenciats.
Grau 1: El primerlligament que es
lesiona és el peroneo-astragalí anterior.
Els símptomes més freqüents són: dolor
lleuger, acompanyat d’inflamació i
hematoma lleu.
Grau 2: Si la pressió continua, el segonlligament implicat és el peroneoastragalí posterior que es trenca
parcialment. Els símptomes més
freqüents són; inflamació immediata,
dolor, impotència funcional i hematoma
important.
Grau 3: És unaruptura completa del
lligament on s’hi veuen afectades les
tres porcions, sobretot el peroneocalcani. Hi ha pèrdua de la mobilitat,
hematoma i inflamació més greus.
Impossibilitat de caminar....