etimologia latina
Páginas: 4 (795 palabras)
Publicado: 14 de enero de 2014
1. DEL CATALÀ AL LLATÍ
1.1. ETIMOLOGIA
Gran part del lèxic català prové del llatí; es tracta de formes que després de més de dos mil anys d'utilitzar-se, han anat canviant de forma i designificat fins la seva forma actual. La ciència que estudia la procedència dels mots és l'etimologia.
En el camí per passar de llatí a català, la llengua i sobretot el lèxic han rebut el contactede diverses llengües que l'han influït ja sigui per ser veïnes o per altres contactes. A vegades aquest coneixement ha aportat noves paraules al català i altres vegades ha estat el català que ha“regalat” paraules.
En funció del moment en què es va adoptar la paraula, tenim diverses categories:
En el Substrat trobem l'empremta que van deixar en el llatí les llengües preromanes. En el nostrecas, es tracta de pobles d'origen basc (esquerra, pissarra) i posteriorment celta (galta, betum).
Un cop ja s'ha abandonat la llengua originària per parlar llatí i es sent com a llenguapròpia, les influències que es reben són el superstrat. Per nosaltres, són el germànic (blau, guerra) i l'àrab (gatzara, albergínia).
Degut al contacte polític o comercial, hi ha paraules que saltend'una llengua a una altra, són l'adstrat. El fenomen d'incorporar un mot provinent d'una altra llengua s'anomena manlleu. En català trobem les influències del castellà (burro, maco), del francès (xofer,croqueta), de l'italià (piano), ... i no cal dir-ho, de l'anglès (córner, futbol, handbol, gol, ...).
Acabem de veure la influència que ha rebut qualsevol paraula que s'utilitzés des d'èpocaromana fina a l'actualitat, és a dir, durant segles s'han transmès oralment. Cal fixar-se que tot tractar-se de la mateixa paraula, el seu aspecte pot haver variat degut a canvis fonètics: mater>mare,saeculum>segle, undam>ona. Aquestes paraules que han format part sempre de la llengua són els mots patrimonials. A banda dels mots patrimonials, a vegades ha estat necessari posar nom a una nova...
1.1. ETIMOLOGIA
Gran part del lèxic català prové del llatí; es tracta de formes que després de més de dos mil anys d'utilitzar-se, han anat canviant de forma i designificat fins la seva forma actual. La ciència que estudia la procedència dels mots és l'etimologia.
En el camí per passar de llatí a català, la llengua i sobretot el lèxic han rebut el contactede diverses llengües que l'han influït ja sigui per ser veïnes o per altres contactes. A vegades aquest coneixement ha aportat noves paraules al català i altres vegades ha estat el català que ha“regalat” paraules.
En funció del moment en què es va adoptar la paraula, tenim diverses categories:
En el Substrat trobem l'empremta que van deixar en el llatí les llengües preromanes. En el nostrecas, es tracta de pobles d'origen basc (esquerra, pissarra) i posteriorment celta (galta, betum).
Un cop ja s'ha abandonat la llengua originària per parlar llatí i es sent com a llenguapròpia, les influències que es reben són el superstrat. Per nosaltres, són el germànic (blau, guerra) i l'àrab (gatzara, albergínia).
Degut al contacte polític o comercial, hi ha paraules que saltend'una llengua a una altra, són l'adstrat. El fenomen d'incorporar un mot provinent d'una altra llengua s'anomena manlleu. En català trobem les influències del castellà (burro, maco), del francès (xofer,croqueta), de l'italià (piano), ... i no cal dir-ho, de l'anglès (córner, futbol, handbol, gol, ...).
Acabem de veure la influència que ha rebut qualsevol paraula que s'utilitzés des d'èpocaromana fina a l'actualitat, és a dir, durant segles s'han transmès oralment. Cal fixar-se que tot tractar-se de la mateixa paraula, el seu aspecte pot haver variat degut a canvis fonètics: mater>mare,saeculum>segle, undam>ona. Aquestes paraules que han format part sempre de la llengua són els mots patrimonials. A banda dels mots patrimonials, a vegades ha estat necessari posar nom a una nova...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.