Evolució del concepte de treball

El treball en el nostre context cultural i la seva constitució de forma col•lectiva és producte de una evolució històrica i social, no és un fet natural. A les societats antigues no existia un concepte de treball com el nostre, que engloba tantes activitats i conceptes. Aristòtil defensava les feines que no perseguien una utilitat i, en especial les que no tenien un interès monetari. El treballlligava, en la línea de Plató, al treballador al món material i no era un fet lloable, era lligat al món dels esclaus, més a veure amb el món animal que amb el humà, cosa que li atorgava connotacions de menyspreu. El fet de treballar pels altres era necessari però tenia un sentit negatiu, "inutilizaban al cuerpo, al alma y a la inteligencia para el uso o la práctica de la virtud"; (Aristòtil,Política) En el món grec l’oci era molt més apreciat que ara.
Dins l’Edat Mitjana, el treball tampoc millorà el concepte, seguia tenint la connotació de necessitat social amb tendència a justificar-ho, però la gran majoria dels pensadors cristians eren influenciats pel principi paulí: qui no treballa no ha de menjar (Teoria de les relacions laborals I, pàgina 26). Era un concepte merament instrumentalper la supervivència material. El concepte cristià de la igualtat entre els homes i l’aparició dels ‘gremis’o corporacions d’artesans i les seves jerarquies donen pas a una nova estratificació del treball. Però quan esdevé el treball quelcom més transcendental? Santo Tomás d’Aquino desenvolupa un concepte del treball com un deure de l’espècie humana, no només dels animals, un deure que forma partdel seu cos i la seva ànima (Concepció Peix Ginabreda, Tesis doctoral Génesis del concepto de Trabajo en Santo Tomás, su contexto histórico y doctrinal).1
Al segle XVIII moltes institucions naixents com les universitats fan seves les ordenacions corporatives de les feines gremials i la ‘dignificació’ del concepte de treball de Santo Tomás de Aquino i es comença a estudiar el concepte de treballen ‘abstracte’, fora de la vida material, revestint el terme al un caire més positiu i intel•lectual. Amb el pensament modern i les teoritzacions, el concepte de treball esdevé abstracte, indiferenciat, totes les activitats són catalogables com a treball i esdevindrà concepte explicatiu de la dimensió social humana. Dins la literatura del capitalisme dos autors expliquen el moment i el motiud’aquest canvi epistemològic: per Marx quan el treball esdevé valor de canvi al mercat i per Weber quan totes les professions mereixen la mateixa consideració. Aquest valor de canvi al mercat i la homogeneïtzació, portaven un concepte d’organització social implícit que provocaven en els treballadors dels estrats més baixos sentiments d’angoixa, alienació i esclavitud. En aquest context el treball acabatenint un paper de coagulant social, especialment per les classes explotades i va fer que altres formes de socialització desapareguessin (comunitats amb interessos no laborals, familiars, religioses...) En definitiva, es va construir un nou individu i van haver de construir una nova societat per donar-li un lloc. El contractualisme, la divisió del treball i el comerç juguen el paper fonamental enla construcció d’aquesta nova societat ‘feta a mida’. Dins la modernitat, on el treball explica tota la vida humana, podem mencionar la idea de John Locke, segons la que Déu va donar el món a tots els humans amb el mandat que el treballessin per fer-se’l seu 2. Aquesta idea dona tres conceptes explicatius de perquè el treball és tan important: té justificació metafísica (deslligat del conceptenegatiu material), dóna dret a la propietat privada (creador de societat) i deixa entreveure que la natura està allà per ésser espremuda, torturada i experimentada per benefici propi (ciència com la nova divinitat). L’enaltiment de la feina provocà que es menystingués el temps d’oci i es comença a valorar el temps en el moment que es dedica a la producció i al treball. El treball acaba sent una...