Evolució I Actualitat De Les Polítiques I De La Legislació Educativa.

1 - Explicar els paradigmes “RESPONSIVENESS i ACCOUNTABILITY” ( responsabilitat i rendició de comptes ) i comentar les relacions que s’estableixen entre ells.

Per començar, és important tenir que signifiquen o impliquen els paradigmes de “RESPONSIVENESS i ACCOUNTABILITY”.
Per al paradigma responsiveness (responsabilitat) la principal preocupació d’una política educativa està en la sevacapacitat de donar resposta a les necessitats de l’entorn. En conseqüència es proposa: la descentralització i redistribució del control estatal; la participació social i, per tant, la democratització dels sistemes educatius; l’obertura dels agents econòmics per a superar els desajustos qualitatius i quantitatius existents entre la oferta educativa i la demanda; l’autonomia dels centres escolars tanten l’ordre financer com de gestió i, especialment, en el curricular.
La primera d’aquestes línies fa referència a la descentralització i redistribució del control estatal. Aquest fenomen pot significar diferents coses: des d’una regionalització fins a una desconcentració del poder, des de concedir poder a les autoritats locals fins a fer-ho als centres escolars. Sigui quin sigui el seusignificat, la tendència en vers la descentralització i els canvis que implica en el repartiment de poder en matèria educativa es tradueix inevitablement en canvis en la gestió dels centres i, en certa mesura, en les tasques que desenvolupa el professorat, molt més nombroses que abans i per a algunes de les quals no disposa de la preparació adequada (funcionament de les TIC, demanda d’idioma estranger...).La descentralització fa créixer la consciència professional dels docents.
Un altre tendència que reflecteix ben clarament aquest paradigma és el protagonisme que s’atribueix a la comunitat educativa, és a dir, als mateixos professors, a les famílies, als estudiants i també a vegades als representants de la comunitat local en la vida escolar quotidiana i en l’administració i la gestió delcentre escolar. Estem parlant de la democratització dels sistemes educatius.
El paradigma de la responsiveness troba, en la crida a la participació que es fa als agents econòmics, una tercera plasmació en les reformes recents dels sistemes educatius europeus. La crisi econòmica i, particularment, l’atur juvenil han forçat als sistemes educatius a aprendre ràpidament la lliçó de l’obertura necessàriaals agents econòmics.
Per últim tenim l’autonomia dels centres escolars. Aquesta té diferents lectures, es pot parlar d’una autonomia econòmica i financera quan es tracta que cada escola administri i gestioni els recursos que mobilitza. Una altre lectura és la que posa l’èmfasi en la capacitat de crear equips docents homogènis; és l’autonomia de plantilles. Hi ha també l’autonomia curricular,que és , per exemple, la que trobem en la LOGSE. Cal dir que totes depenen del concepte de projecte pedagògic que cada escola, en un concepte d’autonomia, hauria d’arribar a desenvolupar. Tanmateix, tots els beneficis de l’autonomia també es poden tornar en contra. L’autonomia, en el context de xarxa pública de centres, es tradueix en una diversitat de projectes pedagògics i curriculars i, esvulgui o no, també de qualitat. Per això, la tendència a l’autonomia no es pot traduir en descontrol.
Diversos països europeus s’han ocupat recentment de definir un programa mínim que exposa el que han d’aconseguir com a mínim tots els alumnes i les eines per a valorar els nivells reals de coneixement. Però tot això ja obeeix a un altre paradigma, el de l’accountability.
El punt de partida delparadigma accountability és garantir una supervisió més estreta de la tasca de les escoles i, al capdavall, obtenir una garantia de qualitat. Quan parlem d’accountability s’afirma al mateix temps que és necessari controlar i avaluar, de manera externa a l’escola, el rendiment i els nivells assolits pels alumnes.
Segons Guy Neave aquest paradigma es podria definir com a “El control del rendiment...