Família I Comunitat: Una Perspectiva Psicoeducativa

PAC 1. Família i comunitat: una perspectiva psicoeducativa

La família, tal i com la descriuen J. Palacios i M. J. Rodrigo, és “la unió de persones que comparteixen un projecte vital d’existència en comú que vol ser durador, en el qual es generen forts sentiments de pertinença al grup, existeix un compromís personal entre els seus membres i s’estableixen intenses relacions d’intimitat,reciprocitat i dependència”. Es tracta d’una definició que té en compte tots els canvis socials i culturals que s’estan donant en la nostra societat, de manera que ja no parlem només de la família conjugal i l’extensa, sinó també de les famílies monoparentals, les reconstituïdes, les acollidores, etc.

La família pot ser entesa com un sistema en el qual el què fan els membres afecten als altres. Com atal, ha de complir una sèrie de funcions bàsiques relacionades amb la infància. En base a l’article “Les pràctiques educatives familiars”, de Isabel Solé , podem parlar de quatre funcions principals –tot i que podríem identificar-ne d’altres, com les legals, econòmiques, etc–. Vegem, per això, les fonamentals:
1. “Oferir cura i protecció als infants, assegurar-ne la subsistència en condicionsdignes”. Per tant, fa referència al paper que tenien antigament les dones respecte als seus fills: alimentar-los, tenir-los nets, etc. És a dir, tenir-ne cura, així com protegir-los, en els aspectes més físics.
2. “Contribuir a la socialització dels fills en relació amb els valors socialment constituïts”. Tota societat està regida per una sèrie de valors, que vénen determinats per la cultura, latradició, etc. Els pares han de preparar als fills per adaptar-se a aquesta societat i aprendre a viure-hi i a participar-hi activament. Així doncs, els han de transmetre aquests valors (a través dels propis comportaments i dels que es promouen als fills, de les respostes a preguntes que els formulen els fills,de la visió del món que els presenten... ) per tal que puguin socialitzar-se i conviure ambaltres persones en aquest món canviant.
3. “Donar suport a l’evolució dels infants, controlar-los i ajudar-los en el procés d’escolarització i d’introducció progressiva en d’altres àmbits i institucions socials”. Aquest suport i aquest control tenen un paper molt important en el desenvolupament de les criatures. Gràcies a això, aprenen a controlar-se de manera autònoma i, per tant, és un pas perarribar a la seva futura independència.
4. Proporcionar ajuda i suport “per tal que arribin a ser persones emocionalment equilibrades, capaces d’establir vincles afectius satisfactoris i respectuosos amb els altres i amb la pròpia identitat”. L’afecte, segons Moreno i Cubero (1990), és una dimensió primigènia i estructuradora de les experiències educatives de la família. És necessària unarelació càlida amb els pares per tal de esdevenir una persona capaç de forjar vincles positius amb altres persones. Així doncs, aquesta funció passa per crear un entorn de respecte i estima entre els membres de la família.

En base a aquestes funcions, i tenint en compte els canvis socials i culturals més importants (en les estructures familiars, per exemple), les famílies presenten una sèrie denecessitats a tenir en compte. Per una banda, la majoria de famílies es troben amb la problemàtica de la conciliació de la vida laboral i familiar, per la qual cosa, conseqüentment, necessiten serveis que cuidin als fills mentre ells treballen, és a dir, que realitzin la primera funció esmentada. Per altra banda, la funció de la transmissió de valors es veu afectada pel canvi en les relacions en elcontext familiar, que han passat de la verticalitat a l’horitzontalitat. Això provoca inseguretats, pors...que socialment relacionem amb un desinterès per part de la família en l’educació dels fills. Pel que fa a les famílies amb fills amb condicions personals de risc biològic, la quarta funció esmentada es veu realment afectada. En un inici, si el fill té discapacitat, la família rep un fort...