Família i comunitat escolar : una perspectiva psicoeducativa

La família constitueix el context bàsic, però no absolut, en el qual es propicia la interacció, una responsabilitat decisiva i de vital importància en el desenvolupament psicològic de l’infant.Principalment, la família acompleix les quatre funcions següents (Mòdul 2, p. 9):
1. Ha d’assegurar la supervivència dels fills i filles al encarregar-se de la seva cura (alimentació, protecció iatenció).
2. Ha de crear un clima d’afecte i suport que garanteixi la generació de coneixement i desenvolupament psicològic dels fills.
3. Procurar el subministrament de l’estimulació necessari pergarantir múltiples possibilitats d’interacció amb l’entorn per què es doni el procés de construcció social.
4. I tanmateix ha de decidir quins contextos educatius organitzen els adults per què hiparticipin els seus fills.
Per dur a terme unes pràctiques educatives de qualitat, s’ha de considerar les dimensions següents (mòdul 2, p.9):
• La sensibilitat dels adults per reconèixer lescaracterístiques dels seus fills per tal d’ajustar conductes.
• I l’estabilitat i la consistència que fan referència als acords sobre la cura i educació de les persones implicades, amb l’establiment de normes ilímits consistents.
Actualment la família no està conformada per un sol model, una sola representació, sinó que els canvis socials, econòmics, legals, demogràfics i culturals han produït la coexistènciad’una pluralitat de tipus de famílies: nuclears, unipersonals, monoparentals, reconstituïdes.
La realitat familiar actual és complexa. La introducció de l’igualitarisme i l’individualisme en lafamília és de lògica i justa en la nostra societat occidental. Malgrat tot, aquests principis resulten difícilment acobables dins l’univers familiar, ja que entren en contradicció amb algunes de lesfuncions bàsiques. En moltes famílies es poden observar l’absència del pare, la sobreprotecció, o la falta de protecció, la carència d’un projecte de futur per als fills, l’absència de conductes...