FAMÍLIA I COMUNITAT: UNA PERSPECTIVA PSICOEDUCATIVA

1.Es sol afirmar que la família és el nucli bàsic de la societat, que els educadors per excel·lència són els pares, transmetent valors, normes, amb la força de l’exemple quotidià, del dia a dia. La família desempenya varies funcions:
Funció de protecció. En aquest aspecte la família s’ha de fer càrrec de poder proporcionar al fill un adient estat de salut, assegurant així la seva integritatfísica i psíquica. En el cas de no poder complir-ho, en les societats existeixen mecanismes de suport familiar i d’intervenció com ara els serveis d’asistència social que poden arribar a detreure la custòdia dels fills si els pares pertinents no es poden fer càrrec d’aquests aspectes.
Funció parental afectiva. La família ha d’ajudar als fills a crear la seva pròpia identitat, ressaltant el valor iimportàcia que té cadascú com a persona i conviure dins d’un marc de respecte, comprensió, companyerisme i tolerància. En aquest cas la família estableix una manera de veure i entendre la societat que influeix directament en el fill. Dependrà del nivell econòmic o la classe social a la qual correspongui la família per crear aquesta visió de la societat.
Funció parental educativa. En aquest cas a partde la família apareixen altres contextos de socialització com a suport. D’entrada els pares són els principals guies dels fills en tots els àmbits, ensenyant les nocions bàsiques del seu grup cultural, les actituds a més de les estratègies que els permeten realizar aquests aprenentatges. En el cas d’aquests aprenentatges, a mesura que van creixent, van relacionant aquells valors que ja teneninterioritzats com a nucli familiar amb d’altres valors que coneixen i aprenen d’altres contextos socials. La influència familiar serà la base per a l’adquisició dels altres valors.
Funció parental d’estimulació. Les relacions entre els diferents membres de la familia, el respecte que es proporcionen entre ells així com l’afecte influeix directament al fill. El fet que els vincles afectius i elrespecte que tingui el fill vers als altres siguin o no satisfactoris en dependrà en major part del que aquest hagi viscut i percebut dins la seva família. Serà doncs necessari ensenyar els comportaments més adequats per viure en harmonia i respecte vers als altres; és aquí on els valors formen un paper fonamental i determinant en el futur dels fills.
Hi ha d’altres funcions com ara l’econòmica,religiosa, legal, etc.
Finalment, voldria destacar que “els comportaments emocionals i afectius són la clau que explica el desenvolupament i l’aprenentatge de les persones, el fet que ens sentim disposats a aceptar el repte que comporta aprendre”.

2.Les necessitats que han de cobrir les persones per tal d’exercir una parentalitat competent, ja siguin pares o mares biològics, adoptius, cuidadors,educadors o tutors legals, les podem separar en cinc blocs:
Nutritives, d’estimulació i d’afecte. Uns pares per ser competents han de poder assegurar una adequada alimentació dels seus fills per tal de garantir-ne el seu creixement físic i prevenir la desnutrició. Les experiències afectives que l’infant experimenti dins del nucli familiar li permetrà crear la base de seguretat necessària per poderafrontar els desafiaments que trobi al llarg de la vida així com també adaptar-se als diferents canvis que succeeixin en el seu entorn.
Assegurar i cobrir les necessitats educatives. La família és l’encarregada d’integrar una sèrie de normes, regles, lleis i tabús que permetin el respecte de la integritat de les persones, incloent la dels mateixos nens en les dinàmiques socials. D’aquesta manera elsnens aprenen què és el respecte a través de l’observació diària del seu entorn més proper, sempre i quan se sentin valorats i estimats dins d’aquest entorn. Dins d’aquesta necessitat es contemplen quatre continguts bàsics: l’afecte, la comunicació entre pares i fills, el recolzament en els processos de desenvolupament i les exigències de la maduresa i finalment el contrlol extern regulador que...