Farma

Tema 12. Introducció al SNV. Entrem a les delicioses i críptiques classes del Dr. Palop que amb tant d’amor ens fa. Dins del SNV distingirem la transmissió colinèrgica de l’adrenèrgica. Transmissió  NT Receptors Npy: neuropèptid Y Colinèrgica ACh, cotransmissors ATP i VIP Muscarínics i nicotínics VIP: pèptid intestinal vasoactiu Adrenèrgica NA, cotransmissors Npy i ATP Adrenèrgics α-1, α-2, β-1,β-2 i β-3

El sistema nerviós autònom o vegetatiu es divideix en tres: simpàtic, parasimpàtic i entèric. El SNE està format pels plexos nerviosos intrínsecs del tub digestiu, i no depèn del SNC per funcionar per si sol, tot i que sí que pot ser modulat per ell. El SNA regula fonamentalment els següents processos.  Contracció i rel·laxació del M. Llis vascular.  Totes les secrecions exocrinesi algunes endocrines.  El batec cardíac.  El metabolime energètic, especialment al fetge i al M. Esquelètic. Les vies eferents del SNA estan formades per 2 neurones, mentre que les somàtiques només consten d’una. Les dues neurones de les vies autònomes s’anomenen preganglionar i postganglionar. Les sinapsis intermitges es localitzen als ganglis autònoms, situats fora de la medul·la. Els ganglissimpàtics els trobem prop de la medul·la, i els parasimpàtics més a prop dels òrgans que innerven. Sistema simpàtic. Les fibres simpàtiques de les neurones preganglionars abandonen la medul·la amb els nervis espinals formant les eferències simpàtiques dorsolumbars. Aquestes fan sinapsi a la cadena paravertebral de ganglis simpàtics. En aquests ganglis trobem el soma de les neuronespostganglionars, que seran les que emetran terminacions. Moltes de les fibres simpàtiques postganglionars arriben als òrgans mitjançant els nervis espinals. Les que tenen com a destí vísceres abdominals i pèlviques tenen els seus cossos als ganglis prevertebrals. L’única excepció són les fibres simpàtiques que innerven la medul·la adrenal. En aquest cas les cèl·lules secretores de catecolamines es comporten comneurones postganglionars, i les terminacions simpàtiques com a preganglionars. Sistema parasimpàtic. Els nervis parasimpàtics emergeixen de dues regions independents (veure imatge a dalt) del SNC. Les eferències craneals estan constituïdes per les fibres preganglionars de determinats parells craneals, mentre que les arrels sacres estan destinades a les vísceres pèlviques i abdominals i emergeixende la columna formant el feix de Nn. Erectors (per allò de que el parasimpàtic s’encarrega de l’erecció). Les arrels sacres innerven la porció descendent del colon, sigma, genitals externs, recte y part baixa dels urèters. Fibres que s’originen a diversos parells craneals.  N. Oculomotor per a M Ciliar y M. Constrictor de la pupil·la.  N. Facial, glàndules lacrimal, nasal, sublingual isubmaxil·lar.  N. Glossofaringi, glàndula paròtida.  N Vague per a cor, pulmons, estómac, esòfag, intestí prim, fetge, vesícula biliar, pàncrees i part alta dels urèters. Els ganglis del sistema parasimpàtic estan normalment prop de l’òrgan innervat, de manera que les fibres postganglionars són més curtes. La descàrrega és molt més limitada, perquè normalment trobem una fibra postganglionar per cada fibrapreganglionar, a excepció dels intestins (plexes mientèrics), on podem trobar una gran quantitat de fibres postganglionars.

Sinapsis. Normalment a les fibres sinàptiques hi ha una gran quantitat de vesícules que contenen NTs. En arribar-hi un potencial d’acció, s’alliberen els NTs al tram presinàptic. El NT actua sobre diferents receptors passada aquesta unió, podent actuar també sobre elsreceptors presinàptics. Normalment no existeixen estructures especialitzades a la sinapsi, amb l’excepció de la unió a la placa muscular, on s’allibera ACh. Aquí hi ha fenedures sinàptiques que n’augmenten l’eficàcia. Taula Rang&Dale: Principals efectes del sistema nerviós autònom.

Repàs de fisiologia de la transmissió de l'impuls nerviós. Passos bàsics a la transmissió neuroquímica....