Filosofía Descartes

RACIONALISME
Expressa una actitud que dóna a la raó humana un relleu tal que s‘esdevé en el principi i fonament del pensament i de tota activitat humana.
El racionalisme, que, enfront de l‘empirisme, sosté que la font i l‘origen del coneixements vàlids i veritables és la raó i no dels sentits.

Vuit tesis bàsiques:
* Confiança en la raó: La raó té un caire objectiu, universal inecessari. La raó és el fonament de la ciència i és l‘instrument a partir del qual l‘home pot dominar el món.
Afirmació de l‘existència d‘una única raó. Només existeix una única raó i un únic mode correcte de raonar; que no varia mai. Confiança en la capacitat cognoscitiva de la raó. La raó humana per si mateixa ho pot conèixer tot.

* Menyspreu del coneixement sensible i de l’experiència històrica:Els racionalistes consideren que els sentits ens poden enganyar. La sensibilitat no té el caire universal i necessari de la raó i, per tant, no és una bona guia de l‘acció humana. La polèmica entre Racionalisme i Empirisme arranca del fet que pels empiristes britànics la sensibilitat està en la base de la raó mentre que pels racionalistes la raó humana és autosuficient.
Descartes mostrarà unclar menyspreu o rebuig del valor de les experiències històriques i culturals, perquè no ens aporten cap veritat segura i ferma.

* L’ innatisme: Afirma que en la raó humana hi ha idees innates que neixen i es desenvolupen amb nosaltres. Són universals i són el fonament de qualsevol raonament.

* La centralitat del mètode: Un mètode és un camí per arribar a la veritat.
La importància decercar un nou mètode arranca de la crisi de l’Escolàstica medieval que Descartes conegué. Es basava en el criteri d‘autoritat (les afirmacions de la Bíblia i d‘Aristòtil) i en el mètode sil·logístic.
Descartes havia rebutjat aquells mètodes i el nou mètode que cercarà s‘inspirarà en les matemàtiques.

* La matemàtica com a model de ciència deductiva: És l‘única que té com a guia lademostració i només accepta veritats universals i calculables. La matemàtica té un caire necessari, objectiu, indiscutible. No és ciència de l‘opinió sinó del raonament.

* Correspondència entre l’ordre del pensament i el de la realitat: Quan raonem correctament, les idees que apareixen en la nostra ment, es corresponen perfectament amb la realitat extramental, amb les coses tal i com son en si.* Recurs a Déu: Déu és la garantia última d‘aquesta correspondència. Ell és l‘autor tant dels objectes extramentals com de la pròpia raó, i d‘acord amb el seu poder, saviesa i bondat, no pot permetre que quan raonem ens equivoquem.

* La lluita contra l’escepticisme: Doctrina que nega l'existència de cap veritat absoluta.
L'actitud més raonable és la d'abstenir-se de jutjar, justamenta conseqüència de no trobar raons suficients per pronunciar-se.

MEDITACIONS
* Primera meditació: el dubte metòdic
BLOC 1: Origen, supòsits i condicions del dubte
L'ORIGEN DEL DUBTE. El dubte té tres origen:
* Un origen remot, entesa en el sentit clàssic d'etapa pre-racional, infantesa. Descartes comparteix «l'escàndol» clàssic per la infantesa, l'edat del prejudici i de lacreença més grollera. En la infantesa acceptem l'opinió com a saber, som part de la tradició i, a més, estem lligats al sensible.
* Un segon origen és la constatació, l‘experiència de l'error: admetem al nostre esperit un munt de falses creences com a veritables i ens és impossible construir un veritable sistema del saber mentre ens mantinguem en aquest estat d'incertesa reiteradament constataten l'experiència dels nostres errors passats.
* Cal, per tant; endegar, un cop a la vida, la tasca de desfer-nos dels nostres errors, tasca tan feixuga i plena de dificultats, que requereix una situació propícia, excepcional. La Metafísica, la Meditació, és producte d'aquest acte de la voluntat que no es pot donar més que «un cop a la vida», atesa la dificultat del propòsit: posar els...