Filosofia 1Er Batxillerat

Filosofia 1er Baxillerat
El discurs científic

És la manera rigorosa i fiable de comprendre la realitat. El Discurs Racional té dos mil cinc-cents anys, el científic modern entre els S. XVI – XVII.

Jesús Mosterín: “La ciència es porta a terme per part de les comunitats científiques, a les universitats i centres de recerca, els resultats es presenten en congressos, revistes i llibres detext. Aquests resultats son descripcions o històries de la realitat observades amb minuciositat o reproduïdes als laboratoris. Són teories utilitzades com a instruments en l’explicació de dades en la història o en la predicció de futures observacions o resultats de futurs experiments”.

És caracteritzat per l’objectivitat o l’intersubjectivitat ( qualsevol persona preparada entén de la mateixamanera que qualsevol altra, queda igualment informada sobre els procediments que permetrien comprovar, demostrar la veritat o falsedat, aquesta formulació), això fa que sigui comunicable.

A la pràctica és capaç de fer possibles explicacions i prediccions exactes basades en teories, que serveixen per canviar la realitat ( creant tecnologies) o crear instruments per dominar la naturalesa.Discursos pseudocientífics

L’astrologia, la parapsicologia la percepció extrasensorial etc, són discursos falsament científics o pseudocientífics.

El problema de com determinar si un discurs és científic o no es denomina Problema de la Demarcació. La filosofia de la ciència, discurs sobre el discurs científic, intenta resoldre aquest problema, establint un criteri, el criteri de falsabilitat. Elsenunciats de les ciències empíriques es caracteritzen per ser falsables, en canvi els enunciats pseudocientífics son tan imprecisos que no podem determinar quins fets provarien la seva falsedat.

Mario Bunge, característiques del discurs Pseudocientífic:

|1.- A penes canvia, i si ho fa, és el resultat de disputes o pressions externes. ||2.- Comunitat autoanomenada científica sense fer investigacions cientiifiques. |
|3.- Concepció del mon: Ontologia referida a entitats immaterials; epistemologia amb arguments o maneres paranormals; un tarannà fonamentat|
|en la defensa incondicional d’un dogma mitjançant l’engany i la violència.|
|4.- No sempre respecta la lògica i els models matemàtics són l’excepció que no la regla. |
|5.- Entitats irreals o sense proves, com influències astrals, superegos, voluntats nacionals, ovnis... |
|6.- Inclou problemes pràctics relatius a la vida que no pas problemes de coneixement.|
|7.- No busquen lleis ni les utilitzen per explicar ni predir fets. |
|8.- No accepta crítica i els seus mètodes no poden justificar-se per mitjà de teories confirmades. |
|9.- Tota pseudociència es troba pràcticament aïllada: no hiha res semblant a un sistema de pseudociències paral·lel al sistema de |
|ciències. |


La filosofia, anàlisi de conceptes

La filosofia analitza conceptes relliscosos i indefinits (temps, causa, veritat, absurd, bo, valent, lleig, lliure...), que la ciènciano pot ni ha d’ocupar-se d’aquesta classe de qüestions, perquè ni són de la seva competència ni figuren com a primordials en les seves recerques. La filosofia no s’ocupa directament de les coses, sinó dels conceptes generals que fem servir quan pensem les coses.

Crisi de la filosofia

Mario Bunge assenyala deu motius de la crisi actual de la filosofia:

1.- Professionalització excessiva....