filosofia

Teoria del coneixement de John Locke 
El fi de Locke i el seu mètode
Locke s'endinsa en una anàlisi crítica dels poders de l'enteniment, a fi de determinar l'extensió del coneixement humà.
Objectiu->determinar l'origen, els graus de certesa i l'extensió dels coneixements humans, els seus fonaments i els graus de fe que hom els pot atorgar, les opinions i els assentiments que tothom potlegítimament tenir. Aquest procés exclou d'entrada les especulacions cartesianes sobre la naturalesa de l'ànima i les seves relacions amb els moviments fisiològics. Aquest mètode hauria de permetre de comprendre com l'enteniment forma idees de les coses, i per tant, de veure quins són els límits del coneixement humà.El mètode consistirà a observar els fets de l'ànima i a descriure l'experiència del'interioritat. L'anàlisi psicològica lockeana sera així un estudi de les idees. Aquesta empresa és la primera formulació precisa i rigorosa del problema crític.

Les idees



Tots els coneixements són fets amb idees, en un sentit ampli, la qual cosa és una definició molt acostada a la de Descartes. Diferents qüestions en l’Assaig sobre l’enteniment humà:
-Com es formen les nostres idees? -Quina relació tenen les nostres idees amb les coses?
* Locke fa una crítica a la teoria de les idees innates!
La sensació consisteix en la transmissió, a través dels sentits, de les qualitats sensibles dels objectes a la ment, per a la seva percepció (primera font del coneixement); i així es produeixen les idees de color, calor, duresa, sabor, etc. Però la nostra ment és, a més a més, capaç depercebre la seva pròpia activitat mental reflexionant sobre les seves idees (segona font del coneixement); i així es produeixen les idees de percepció, pensament, dubte, creença, etc. Respecte a les qualitats sensibles, Locke va difondre la distinció, iniciada per Galileu, entre qualitats primàries i qualitats secundàries: aquelles estan realment en les coses i les representen tal qual són, comper exemple la solidesa, l’extensió, la forma, el moviment, etc.; aquestes no estan en les coses i no són sinó la manera com ens afecten les qualitats primàries. Les primeres són, doncs, objectives i reals; les segones, subjectives. Només hi ha les qualitats primàries; les secundàries són només modes de les primàries.
La percepció és, en aquest supòsit, un procés mecànic: les partícules de matèriaexerceixen un moviment (un impuls) sobre els sentits, que aquests transmeten a la ment que les percep; la percepció de tota qualitat s’explica únicament pel mecanisme de les partícules en moviment. Però, per què a uns moviments de partícules corresponen determinades sensacions i no altres només és explicable per intervenció de l’acció divina.
Les idees poden ser simples i complexes. En lesprimeres la ment està passiva davant la sensació o la reflexió; tota idea que arriba a la ment és de per si simple. La ment, no obstant això, pot
1) combinar idees simples,
2) relacionar dues o més idees, juxtaposant-les,
3) separar unes idees d’altres, això és, abstreure-les, i així sorgeixen, respectivament, les idees complexes, les relacions i les idees generals. Una de les idees complexes(modes, substàncies i relacions) crucials per a la història de l’empirisme és la de substància en general.

La crítica de les idees innates
Per a Locke totes les nostres idees deriven en la realitat de l’experiència. Refuta l’innatisme i per tant justifica la seva tesi. Segons ell hi ha idees innates; el principi d’identitat, el principi de contradicció, la idea que tenim de Déu etc. Experiència =evidentment el contrari : infants no tenen pas consciència d’aquestes idees. Innatisme ; indefensable!
Una idea innata = una idea que es troba en l’enteniment. Si és dins l’enteniment és percebuda d’on resulta que tots els homes haurien de tenir consciència d’unes idees innates des que naixen, que aquestes haurien de ser les seves primeres idees, el primer objecte del seu esperit, la qual cosa...