filosofia

 RECUPERACIÓ FILOSOFIA.
-UNITAT 1.
1.1.L'origen de la filosofia. Diferència entre mite i filosofia.
La Filosofia occidentalneix a Grècia, concretament a Milet en el segle VI aC, el seu naixament es relaciona amb un canvi en la manera d'explicar els fenomens quotidians que es coneix com a pas del mite al logos. (Mythos fa referència a a narracions fantàstiques que intentenexplicar l'origen i la regularitat dels cosmos recorrent a forces sobrehumanes , com déus o còsmics personiificats. Encanvi logos, es convertira en un instrument de indagacio de la veritat, que intenta conevèncer raonant i fomentant la capacitat crítica.
1.2.Etimologia de la paraula"filosofia". El filòsof i el savi.
La paraula filosofia (philo-sphia) (philo=amor) (sphia= sabiesa) escaracteritzada per ser un smor a la saviesa, una aspiració al saber radical.
Un savi es aqella persona que creeu que ja ho sap tot, que elque diu ell es veritat, i que no s'equivoca, encanvi un filòsof és aquella persona que creca la veritat de les coses, es planteja dubtes, es concient de que pot euivocar-se, reconeix els seus errors, i cerquen la raó sobre la veritable i autèntica realitat.
L'actitudfilosòfica sorgeix de l'admiració i del dubte per desxifrar els probleme que els plantejava el món que els voltava i l'univers.
1.3.Filosofia teòrca i filosofia pràctica: es branques de la filosofia.
La filosofia teorica s'ocupa del coneixament de la realitat. Hi pertanyen la metafisica, l'ontologia, la teoria del coneixament i la teodiecta.
La filosofia pràctica s'ocupa de l'acció. Dilucidasobre el que ens conve elegir, orientant l'acció humana mitjaçant l'ètica, la filosofia política, la filosofia del dret, la de l'economia, l'estètica i la filosofia de religó.
Branques de la filosofia: -Epistemologia -Ètica -Estica
1.4.Diferència entre filosofia i ciència. El mètode científic.
No podem dir que la filosofia és ciència si entenem per "ciència" un saber rigorós, capaç, d'oferir-nosl'estructura fonemental de la realitat, ja que si utilitzam la noció de "ciència moderna" qualsevol enunciat científic no només ha de fomar part d'un saber rigorós, sinó que ha de poder vartificar-se o falsar-se experimentant, cosa que no passa amb els enunciats filosòfics. La qual cosa no significa que la filofosia nos sigui un saber racional i rigorós, sinó que no és una ciència tal i com avuil'entenem.


El mètode científic. Per saber si ho és s'han de seguir una sèrie de passos:
1.Punt de partida: es detecta mitjançant l'bservació i/o experimentació d'un problema no resolt pel saber del qual es disposa.
2.S'elaboren una o diverses hipòtesis explicatives del fet observat o del problema detectat. La imaginació per formular una hipòtesis és indispensable n les ciències
3. Lahipòtesis es formula matemàticament i es dedueixen conseqüències contrastables per l'experiència. És un moment deductiu de la ciència empírica.
4.Les coneqüències se sotmeten a contrastació ( verificació i falsació)mitjançant l'experimentació. Falsació. Una hipòtesi es refuta o "falsa" quan els fets en elmón no concorden amb els fets deduïts de la hipòtesi.
5.La hipòtesi comprovada en un certnombre de casos, s'acepta com a llei, és a dir, adquireix validesa general, encara que sempre conservarà el caràcter hipotètic.
1.5.El gir aplicat de la filosofia.
En les úlimes dècades s'ha donat primicia a la dimensió pràctica per davant la teòrica, ja que s'ha produït un "gir aplicat" en filosofia, en en demanar-li que doni orientacions per afrontar problemes ètics que es presenten en medicina, enenginyeria genètica, en la distribució de la riquesa, etc. Això ha conduït a posar la teoria en funció del la praxi, i ha augmentat la necessitat d'aclarir " per que " cal fer filosofia avui en dia.
-UNITAT 2
2.1.El creacionisme i el fixisme.
·Creacionisme: Tot el que existeix ha estat creat per Déu, a partir del no res. Déu es omnipotent (pot fer allò que vulgui) , omniscent (ho sap...