filosofia

UNITAT 5: L’ÉSSER HUMÀ:
ANIMAL CULTURAL

3.-CARACTERÍSTIQUES HUMANES
·Els éssers humans es caracteritzen pel fet de tenir un gran cervell i pel bipedisme, per tenir una infantesa molt prolongada, per la possessió d’una capacitat exepcional per a la manipulació i producción d’instruments desconeguda en cap altres ésser viu i per la utilització d’un llenguatge molt elaborat i pel fet de teniruna intensa vida social.
Com més elaborada sigui l’activitat de la mà, més desenvolupades hauran de ser les connexions cerebrals que la dirigeixen, i al revés, com més gran sigui la capacitat cerebral, més gran será la potencialitat d’usos de la mà.
D’altra banda, l’augment del nostre encèfal suposa altres canvis importants de la nostra fisiología. Alguns investigadors creuen que això es deu alfet que el cervell ha experimentat un creixement evolutiu molt ràpid.
Un cervell més gran suposa una dosi de conducta intel·ligent més elevada, que s’entén com una conducta no programada i eficaç en termes d’adaptació o supervivència.
El déficit de conducta innata, determinada genèticament, s’ha de compensar amb més flexibilitat per adaptar-se a les circumstàncies variables del medi.
Ladependencia infantil reforça els lligams socials fins que arriben a ser imprescindibles per a la supervivència de l’espècie. És el que anomenem sociogènesi.
El carácter més original de l’espècie és l’ús d’un sistema de transmissió de senyals articulat i extraordinàriament complex: el llenguatge, que és un instrument que té amb el cervell la mateixa relació a la de la mà. El llenguatge té unaimportancia decisiva en el desenvolupament de l’evolució de l’espècie en dos sentits diferents. D’una banda és un lligam esencial per a la cohesió social i d’altra banda és una eina que permet la representació per mitjà de símbols i fa possible l’aparició de la cultura.
El llenguatge neix i creix en el si de la comunitat, però la vida social és afavorida i impulsada pel llenguatge.


4.-CULTURA ISOCIETAT
·L’ésser humà té unes pautes de conducta biològiques com totes les espècies animals; també té unes pautes de conducta socials i unes pautes de conducta cultural que el diferencien de les altres espècies animals. Els aspectos biològic, social i cultural van íntimament lligats, de manera que el biològic és modificat pel social, i en l’aspecte social hi ha sempre present el cultural.
La cultura·D’una banda, amb aquest terme es designa el conjunt de les millors realitzacions de l’esperit humà: el mite i la religió, el llenguatge, l’art, la historia i la ciencia. Des d’aquest punt de vista la cultura és una abstracció referida al conjunt de la humanitat que intentem ampliar per mitjà de l’educació.
En antropología i sociología es parla del nivel cultural de la població, de la culturalempresarial d’una comarca o de la poca cultura polítics d’un país.
La cultura és un entramat d’elements organitzats; aquests element són maneres de pensar, maneres de sentir i valorar i maneres d’actuar.
La cultura necesita una base biológica on s’emmagatzema en forma d’informació. En aquest sentit, la cultura és la información que tenen els individus, però aquests l’adquireixen en el si de lasocietat i grups socials.
La cultura és adquirida, no hi ha res en la cultura que sigui biològic o genèticament heretat; tots els trets culturals són fruit de l’aprenentatge.
5.-LA DIVERSITAT CULTURAL
·Els éssers humans manifesten un polimorfisme conductual extraordinari. Coneixem l’existència de pobles remots de costums molt diferents dels nostres, i fins i tot les nacions que ens envolten,malgrat la seva proximitat, tenen hàbits alimentaris i socials i preferències artístiques diferents.
El contacte amb altres formes d’entendre la vida i de respondre-hi modifica o transforma la cultura tant en l’àmbit personal com en l’àmbit col·lectiu. El creixement de les cultures s’ha produït sempre per l’enriquiment derivat del contacte i la intercomunicació.
Totes les cultures contenen:...