filosofia

ACTIVITATS 1a AVALUACIÓ D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA



































1.a



Plató i Descartes





En primer lloc els dos defensen el dualisme, tot i que donen una explicació diferent. Platódefensa que el ser humà esta format per ànima i cos, el món sensible i el món de les idees, però l’anima preexisteix avanç de la unió amb el cos. Descartes també defensa un dualisme compost per substància pensant i substància extensa, i per aquest el ‘cogito’ no té existència separat del cos.

Els dos filòsofs comparteixen una especial predilecció per les matemàtiques , en el cas de Plató elconeixement dels objectes matemàtics és un pas per al coneixement de les idees. Tal i com Descartes considera que les matemàtiques es una forma de coneixement modèlic del que la filosofia he de prendre nota.

Els dos comparteixen la idea de que la experiència sensible no és una forma adequada del coneixement, hem de centrar-nos en el coneixement intel·ligible.
Aquesta mena d’antiempirisme fa quecoincideixin en la idea de que la ment no es un paper en blanc. Per als dos pensadors existeixen idees innates dintre de la nostra  ment. Llavors podem considerar que els dos autors, encara que amb matisos, són pensadors racionalistes. Per als dos la veritat es capta a través de la intuïció intel·lectual.

També els dos coincideixen en la importància del mètode per a marcar les bases delconeixement cert. Tant la dialèctica com el mètode cartesià es corresponen d’un doble moviment que va del simple al complex i del complex al simple. Plató passa de la multiplicitat de les idees a la idea del bé i a l’inrevés, i Descartes passa del les idees complexes a les simples i a l’inrevés. Així en els dos pensadors el mètode es deductiu, prescindint de l’experiència.

Els punts destacables adiferenciar són, per començar la idea de Déu. Per a Plató existeix un Déu ordenador , anomenat Demiürg, En canvi Descartes creu en un Déu existent com a ésser màxim sobre el qual res no pot ser pensat.

Tots dos filòsofs ens parlen de les idees, però en fan una caracterització diferent. Per a Plató les idees són entitats subsistents que es troben en un món apart, no en la ment del subjecte deconeixement. Per Descartes, és el contrari, les idees són mentals i són contingut de la consciència. Així quan coneixem, no coneixem les coses en si mateixes, sinó per mitjà de les idees.








2a
Les utopies



Una utopia és una anàlisi sociomoral, és a dir, se’ns descriu un espai físic fictici (sovint una illa apartada) en què es tractade realitzar una societat altament moral, regida per sentiments altruistes. Tota utopia arranca d’un contrast entre allò que realment succeeix i allò que ens mereixem que succeeixi. Com diu J. M. Castellet: la fidelitat a la utopia s’explica com un exercici crític continuat a través de la qual la realitat actual ve projectada cap al futur. Les utopies són producte de la voluntat: no es podenimposar sinó que provenen de l’associació voluntària d’uns humans que volen viure d’una manera radicalment diferent per tal de ser més feliços. Una utopia es construeix a través del treball humà i no per la voluntat dels déus. La fita és assolir una comunitat en què els membres visquin en harmonia amb ells mateixos, amb els altres i amb la natura. És important insistir en l’aspecte constructiu de lautopia: no provenen de les divinitats (si fos així serien escatologies), sinó de l’esforç humà. Una millor organització del treball, però, no condueix la comunitat utòpica al productivisme sinó, ben al contrari, a l’oci perquè els beneficis d’allò edificat per tots han de revertir també a tothom. La conversió del treball en joc és una de les característiques més engrescadores de la utopia.
Les...