filosofia

Tema 1
Invitació a la filosofia

Curs 2011-12
1er Batxillerat
IES La Garrigosa

Invitació a la filosofia [2]

1. Paràbola de l’elefant

Una vegada hi havia un poblet perdut en el desert. Tots els seus veïns eren cecs.
Un gran rei passà per la comarca, seguit del seu exèrcit. Muntava un elefant. Els cecs
ho van saber, i com havien sentit parlar molt dels elefants, els punyí el desigde palparlo per fer-se’n una idea. Els dotze Ancians i Notables del poble es van posar en camí
amb aquest objecte:
“Rei”, digueren, “et supliquem que ens concedeixes la teva vènia per palpar
l’elefant”.
“Us la concedisc”, respongué el rei; “palpeu-lo!”.
Un palpà la trompa, un altre la pota, aquest l’esquena, aquell les orelles, i fins
n’hi hagué un que, per ordre del rei, muntà damunt labèstia i es passejà. Els dotze cecs
van tornar embadalits al seu poble.
Els altres els voltaren, per preguntar-los, morts de xafarderia, quina mena de
bèstia era l’elefant. El primer digué: “És un tub enorme, que s’alça amb força, s’enrosca
i, ai de tu si t’enxampa!”. L’altre afirmà: “És una columna peluda”. El tercer: “És com
una paret de castell”. El que havia palpat l’orella: “És com un tapísmolt gruixut, de
teixit groller, que es mou quan el palpes”. I l’últim exclamà: “És que repapieigeu? És una
muntanya que passeja!”.

1) Què és una paràbola?
2) De les següents afirmacions, digues si estàs d'acord o no i per què.
 El text està dient que només si veiem les coses sabem el que realment
són.
 Segons el text, el saber només el posseeix el rei.
 Qualsevol visió que tinguem dela realitat serà sempre parcial.
3) Què creus que representa l'elefant? I els dotze Ancians i Notables?

Invitació a la filosofia [3]

2. Origen i sentit de la pregunta

Perquè els hòmens comencen i van començar sempre a filosofar moguts per
l'admiració: al principi, admirats pels fenòmens sorprenents més comuns: després,
avançant a poc a poc i plantejant-se problemes majors, com elscanvis de la Lluna i els
relatius al Sol i a les estreles, i la generació de l'Univers. Però el que es planteja un
problema o s'admira, reconeix la seua ignorància. (Per això també el que ama els mites
és en certa manera filòsof; perquè el mite es compon d'elements meravellosos.) De
manera que, si van filosofar per a fugir de la ignorància, és clar que buscaven el saber
en vista delconeixement, i no per cap utilitat. I així ho testifica el que ocorre. Perquè
aquesta disciplina va començar a buscar-se quan ja existien quasi totes les coses
necessàries i relatives al descans i a l'ornament de la vida.
Aristòtil. Metafísica.
1) Quina frase creus que enuncia la idea principal del text?
2) Quins són les dues condicions que originen la pregunta filosòfica?
3) Amb quin enunciatrelaciona Aristòtil ambdós característiques?
4) Quines raons (arguments) dóna Aristòtil per a concloure que la finalitat
de la filosofia no és la utilitat?

Quan s'és savi, no es filosofa; els ignorants tampoc filosofen ni desitgen ser savis,
perquè la ignorància té açò de terrible que, quan no es té ni bellesa, ni bondat, ni
ciència, es creu que es posseïx prou. Perquè quan no se sap que li faltaalguna cosa a
algú, no la desitja.
Plató. Banquet.
1) Segons el text, és la ignorància condició suficient per a filosofar?
2) Construeix una xicoteta dissertació en què relaciones aquestes tres
condicions: saviesa, filosofia i ignorància.

Invitació a la filosofia [4]

3. El discurs mitològic

Durant la major part de la història de l'espècie humana les explicacions
sobre la naturalesai la societat van tindre un caràcter mític i encara hui perviu
en moltes cultures aquest tipus d'explicació. També els moviments religiosos
són de caràcter fonamentalment mític.
El mite és un conjunt de narracions que intenten explicar la realitat partint
de la idea que en els orígens, les relacions i les finalitats de tot el que passa
han intervingut o intervenen sers sobrenaturals, ja...