filosofia

Història de la filosofia: Comentari de text.
-Així doncs -vaig dir-, hem arribat a port, i ens hem posat d’acord que les mateixes classes que hi ha a la ciutat estan també en l’ànima de cadascú, i en nombre igual.
-Així és.
-No és també necessari, doncs, que de la mateixa manera que era sàvia la ciutat, i pel mateix principi que ho era, sigui savi també l’individu?-Per què no?
-I que de lamateixa manera i pel mateix motiu que és valent l’individu, ho sigui també la ciutat, i que el mateix passi en tot el que fa referència a la virtut?
-Així ha de ser per força.
-I, per tant, Glaucó, direm que un home és just de la mateixa manera que era justa la ciutat. També això és totalment necessari.
-Per altra banda, no hem oblidat que la ciutat era justa perquè cadascuna de les seves tresclasses hi feia allò que li era propi.
-No crec que ho hàgim oblidat.
-Així, doncs, hem de tenir present que cadascun de nosaltres només serà just i farà allò que ha de fer, si cadascuna de les parts de la seva naturalesa fa allò que li és propi.
Plató, República, IV.
Expliqueu breument (entre 60 i 80 paraules) les idees del text i com hi apareixen relacionades. [ 2 punts]
Primer de totesmenta la idea general que és que hi ha una gran semblança o analogia entre l’estructura de la ciutat i la de l’ànima de l’home. D’aquesta manera afirma que si la ciutat pot adquirir la saviesa, l’home també pot adquirir-la, així com si l’home es valent la ciutat també ho és i resumidament, si virtut és igual en l’home i en la ciutat, segons aquesta analogia en l’estructura, hi haurà justícia.Finalment parla de la justícia, on utilitza el mateix paral·lelisme de l’home i la ciutat concloent que serem justos si la naturalesa fa el que li pertoca.
Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots o expressions següents: [1 punt]
a) Ciutat sàvia: És aquella ciutat on cada classe social fa la funció que li pertoca en funció de lanaturalesa de la seva ànima.
b) Classes: Parts en què es divideix segons Plató l’estat, on distingeix 3 grups segons la seva ànima.
Expliqueu el sentit i la significació de la frase següent del text: “hem de tenir present que cadascun de nosaltres només serà just i farà allò que ha de fer, si cadascuna de les parts de la seva naturalesa fa allò que li és propi”. Feu referència als aspectes delpensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts]
Plató intenta resoldre el conflicte de la justícia en l’ànima humana i afirma que hi ha una analogia entre aquesta ànima i l’estructura de l’Estat, per lo tant estudia la justícia en l’Estat (ja que és mes fàcil) i la relaciona directament amb l’ànima humana.
Quan en el text diu “la naturalesa faallò que li és propi”, es refereix a la virtut que pertany a cada classe social: en el cas dels treballadors la temprança, en els militars el coratge i en els governants la saviesa i la prudència. Així mateix, en relació a l’home, la frase “cadascun de nosaltres només serà just i farà allò que ha de fer” la relacionem amb la tripartició de l’ànima feta per Plató on “fer allò que s’ha de fer” ésactuar amb una forma de virtut present en les diferents parts de l’anima: la part concupiscible que implica una submissió als desigs de la raó(temprança o medració), una irascible on hi ha un sosteniment de les decisions de la raó (valentia) i una racional que obté la saviesa i per lo tant la millor manera d’actuar(prudència). Aquestes estan directament relacionades amb l’Estat: el treballador tindràuna ànima purament concupiscible, els militars una ànima irascible i finalment els governants una ànima racional.
Perquè hi hagi unitat i harmonia en les parts, es necessitarà que cada ciutadà i cada classe social realitzi només la funció que per naturalesa li pertoca, posant el coneixement més elevat com a governant de l’Estat perquè serà la més justa i per lo tant més feliç.
En conclusió,...