Filosofia

Tema IV. Llei i Estat a Grècia i Romà

Tema IV.
Societat i política.Llei i Estat
1. La societat:
1.1. Con-viure: individu i societat.
1.2. Relacions socials.
1.3. Socialització.
1.4. Societat i llibertat individual.
2. La política:
2.1. El poder.
2.2. Autoritat i legitimitat del poder.
2.3. Normes i lleis.
3.

La Llei:
3.1. Normes i lleis.
3.2. Llei=justícia?
3.3. Desobediènciacivil, rebel—lió,
contracultura.

1

Tema IV. Llei i Estat a Grècia i Romà
Alexandre Magne durà el pensament grec arreu del seu gran imperi i aquestes formes de
pensament platòniques i aristotèliques arrelaran amb tal força per tota la Mediterrània i l’Orient que
quan uns segles més tard un nou i poderós imperi militar ocupa tots aquests territoris, no podrà fer altra
cosa queheretar-les i assimilar-les com a seves. Estic parlant de Roma i el seu imperi. Els romans
s’expandiran per totes les antigues ciutats gregues i la Mediterrània al segle I d.C. Arriben a tenir un vast
imperi que ocupa tota la Península Ibèrica, la Península Itàlica, Grècia, Macedònia, el Nord d’Àfrica,
(Egipte i Cartago), Europa Central fins el Rihn i el Danubi i la meitat de Gran Bretanya. Aquestaunitat
política i territorial es mantindrà més o menys intacta fins el segle V i els regnes que es formaran
després ho faran a partir de la seva base cultural i política.
Per això entendre aquest moment històric resulta fonamental per interpretar la nostra cultura
occidental: perquè clarament es conforma aquí el nostre substrat ideològic, cultural, lingüístic, religiós,
polític i filosòfic. Laqüestió és que els romans no fan noves aportacions a nivell filosòfic o conceptual
que siguin transcendents. Bàsicament, el pensament sistemàtic que els grecs han definit i caracteritzat,
(la transició del mite al Logos i la seva sistematització en formes de pensament racional que abasteixen
tots els àmbits del pensament), serà assimilada pels romans, que en els seus orígens són un poble depastors que s’expandeixen gràcies a la seva superioritat militar, però no cultural. Així, el món romà
assimila les formes de pensament gregues que encara ara formen part del nostre patrimoni cultural. No
variaran moltes coses i, tot i que trobem excel—lents filòsofs romans que destaquen especialment en
l’Ètica i aprofundeixen en aquells models hel—lenístics de comportament que ja vàremcomentar, no hi
ha una filosofia romana pròpia diferent i original. El que sí faran els romans és posar els fonaments de
la convivència política i de la llei. Els romans racionalitzaran la vida social i política a la mateixa manera
que els grecs racionalitzen el món natural i la ciència. De vegades es diu respecte a la cultura occidental
que els grecs ens ensenyen a pensar i Roma a organitzar lasocietat. Si al pensament racional grec i a les
formes polítiques i jurídiques romanes hi afegim la moral i cosmovisió pròpies del cristianisme, el que
obtenim són els tres grans pilars de la nostra civilització.
Però per què Roma aporta les formes d'organització polítiques, legislatives i jurídiques? No hi
havia lleis i formes polítiques diverses en el món grec o en altres cultures? És clar quesí. La diferència
té a veure amb la pròpia construcció de l'Imperi Romà, amb la seva conformació i amb la seva extensió.
Roma és l'Imperi més extens geogràfica i temporalment de l'Antiguitat. Ocupa un territori molt vast i el
que és més important, domina pobles de cultures, llengües, religions i tradicions diferents. Les formes
de govern pròpies dels pobles antics es basen fonamentalment enun concepte que haurem de
comprendre i definir: la tradició. En alguns casos excepcionals, com en el del poble grec, hi ha una
reflexió filosòfica sobre possibles formes de govern alternatives i de fet, les velles polis gregues havien
conegut diferents sistemes de govern com la tirania o la democràcia. El problema ara és molt diferent.
Roma és un gran gegant polític. Per a governar els seus...