Filosofia

SABER I OPINIÓ.

[1. Introducció]
El títol d'aquesta redacció fa referència a dos graus o nivells diferents de coneixement: l'opinió (doxa) i el coneixement pròpiament dit (episteme). En realitat,el problema que sota aquest títol es planteja és el problema del coneixement de la veritat. És la veritat relativa a l'opinió subjectiva de cadascú? Val el mateix l'opinió del savi o la de l'home deciència que la de l'home corrent? Són el mateix opinar i conèixer? En el cas que contestem que no, caldria preguntar llavors: ¿és potser possible assolir veritats objectives i universals? Sobre quinescoses o objectes és possible assolir aquestes veritats? Com és sabut, aquestes són algunes de les qüestions que Plató es planteja ja les que intenta respondre mitjançant la seva filosofia. Al llargd'aquesta redacció exposarem el punt de vista de Plató sobre aquests temes que, com veurem, contrasta obertament amb la postura d'altres filòsofs contemporanis seus, els sofistes, per als que opinar iconèixer són la mateixa cosa.

[2. Desenvolupament]
Plató accepta del seu mestre Sòcrates que el coneixement pròpiament dit (l'episteme) ha de ser infal · lible, universal i objectiu. A més elconeixement ha de tenir per objecte l'autènticament real ("el que és"), i per Plató l'autènticament real és el que no canvia, el que roman estable i sempre idèntic a si mateix. De tot això se segueix queel coneixement de les coses sensibles no és possible, ja que aquestes no són ni permanents ni estables, ja que es es troben, com va dir Heràclit, en permanent esdevenir, de manera que quan creguéssimhaver conegut, per llavors ja haurien canviat. De les coses sensibles no pot dir pròpiament que són veritablement, sinó que estan sempre arribant a ser (esdevenen). Per això, d'elles només cal simpleopinió (doxa). En coherència amb aquest punt de vista, Plató considera que les investigacions dels filòsofs de la naturalesa (Tales, els atomistes, etc.), Són en certa manera inútils, ja que no...