flors









Tdfreball de recerca




























ÍNDEX





Introducció

El joc i la joguina esdevenen cabdals en l’aprenentatge i desenvolupament dels infants i per això es necessari fomentar el judici crític envers la competitivitat, la violència, el sexisme, la desigualtat... que moltes activitats lúdiques transmeten.

Durant lainfància es graven i s’imiten les formes d’actuar de les persones amb qui es conviu, sobretot amb els entorns més propers com la família, mestres... La tria que fan els nens de les seves joguines en un principi és espontani i natural, però amb el temps es converteix en quelcom après, educacional i cultural, per això ràpidament aprenen el que és acceptat social i tradicionalment per a nens i per a nenes.Aquests estereotips, però, no només esdevenen en el joc, sinó que també estan presents en la comunicació, el context escolar i en les funcions que assumeixen els nens i nenes, com ara els gustos, dibuixos o la literatura.

És per aquest motiu que, en els aspectes que aquesta assignatura avarca, ens preocupa la possibilitat del sorgiment de possibles estereotips de gènere amb una pràctica tanthabitual i fonamental per al desenvolupament psicològic dels infants com és el joc. Aquests estereotips, creiem que tot i ser considerats tradicionalment “normals”, són únicament fruit de petites marques d’una estructura social desigual en qüestió de sexes, on la dona es mostra amb una imatge dèbil, sensible i delicada, subordinada al paper dominant dels homes. En aquests comportaments sexistess’infravalora un sexe sobre un altre i es promou la desigualtat jeràrquica entre ells i elles. Aquestes accions comporten conseqüències negatives per a tots els individus, ja que limiten les seves possibilitats com a persones i els nega determinats comportaments que no s’adapten al socialment acceptat.

La nostra observació doncs, es basa en cercar la relació entre el joc i el sexe de nens i nenesd’entre 4 i 5 anys, al pati de l’escola. En aquesta es podrà veure en quina mesura els nens i nenes s’adapten als rols marcats a l’hora d’escollir amb qui o a què jugaran.

Nosaltres pensem que aquesta imposició social hauria de poder-se esvair amb el foment de la coeducació, ja que cada dia més, sexe i gènere són dos termes que no tenen perquè anar lligats ( femení/dona, masculí/home) i que eljoc és abans que res diversió, que per a cada subjecte és pot manifestar en un tipus d’accions sense dependre del seu gènere, i que els infants només han de poder buscar en ell el plaer.
1. Descripció del context

1.1Descriptors físics

1.1.1 Ubicació
El col·legi està situat a la nova Tarragona, entre els centres comercials, l’hospital Joan XXIII i rodejat de tot tipus d’accessos i altresserveis d’ordre social.

1.1.2 Història de l’escola
El col·legi Cèsar August de Tarragona va ser projectat a finals dels anys setanta com una de les obres publiques incloses en els Pactes de la Moncloa.
Un cop començades les obres i deguts a problemes de l’empresa constructora, van romandre aturades alguns mesos. Però els pares de la zona oest es van organitzar, van recollir signatures i van fergestions amb la delegació del Ministeri d’Educació i Ciència fins aconseguir l’acabament de col·legi que es posà en funcionament el curs 1980-81 i les classes en el propi edifici s’iniciaren els primers mesos de l’any 1981. Els mestres eren provisionals però l’associació de pares ja estava organitzada de bon principi i engegà el menjador escolar i activitats diverses.
Funcionaven poques unitats,més als cursos inferiors, però només un curs per nivell als superiors. L’escola anava creixent en quantitat de mestres i alumnes i en qualitat.
Els equips de mestres ben consolidats, els pares col·laboren i participen, a conseqüència el col·legi ha anat adquirint bona fama a la ciutat, gaudint de molta demanda.

1.1.3 Característiques geogràfiques i descripció de l’entorn
L’escola està...