Frases fetes

PAC1 Llengua, cultura i societat: FINS A QUIN PUNT ES PODEN TRADUIR LES FRASES FETES?
Oriol Collado de Ferrater
Tots els parlants de qualssevol llengua, tenim la necessitat de comunicar-nos amb la resta de la manera més senzilla i entenedora, i perquè sigui així, ens cal recórrer a frases fetes, dites, locucions o proverbis que ens facilitin aquesta tasca.
Òbviament, aquest fet es dóna entotes les llengües del món, i el català no és la única llengua en que les frases fetes mantenen aquesta condició d’intraduïbles. Malgrat això, em centraré només en la nostra llengua, ja que és l’objecte del meu estudi.
Segons diu la Viquipèdia, una frase feta “és una expressió d'ús corrent, en tots els nivells socials i culturals d'una llengua, que té un significat i una forma estereotipada, fixa iinvariable, el significat de la qual no pot ser deduït del significat dels seus components, i que gairebé mai no es pot traduir literalment d'una llengua a una altra.”1
Però m’agradaria anar una mica més enllà en aquest tema i plantejar la següent pregunta: perquè les frases fetes no es poden traduir? Quin és el motiu pel qual tenen aquesta condició d’intraduïbles?
La vida és un seguitd’esdeveniments quotidians i rutinaris. La majoria de la gent, avui ha fet el mateix que haurà de fer demà, demà passat i l’altre. Com cada dia, avui ens hem llevat, hem anat a treballar i hem tornat cap a casa per dedicar-nos a les nostres coses i esbargir-nos una miqueta per demà tornar a començar la roda. Estic segur que això li ha passat a un català, a un japonès o a un sud-africà. Amb això vull dir quela quotidianitat és un fet comú a tots els territoris i en totes les cultures, i és precisament aquesta quotidianitat la que descrivim amb les anomenades frases fetes.
Per a facilitar la comprensió d’aquesta explicació, posaré el següent exemple: tal i com es va comentar al debat, per a dir que plou molt, els catalans direm “plou a bots i barrals”2, els castellans “llueve a cántaros”2, elsanglesos “it’s raining cats and dogs”2 i els francesos “il pleut à verse, il tombe des cordes”2. Estem parlant sobre un mateix fet (quotidià) i l’adaptem a la nostra cultura i a la nostra llengua. O sigui, estem expressant el mateix però ho diem de diferent manera.
Malgrat que la quotidianitat estigui present en tots els territoris i cultures, no tothom la observa des de la mateixa perspectiva ni lesaccepta de la mateixa manera. “Tot depèn del color del vidre a través del qual es mira”3
Basant-nos en aquest exemple, podem arribar a la conclusió que les frases fetes són traduïbles en quan a significant (imatge mental que ens fem de la situació) però no en quan a significat (manera de comunicar-ho a la resta). Per tant, afirmar que les frases fetes no es poden traduir, jo no ho considero deltot correcte. Hauríem de matisar aquesta afirmació afegint la paraula “literalment” al final de la mateixa.
Malgrat tot, aquesta és una conclusió molt rebuscada i només es pot acceptar si entenem traducció com a sinònim d’equivalència.
Per a seguir amb el meu treball, m’agradaria posar la definició que ens dona el Diccionari del Institut dels Estudis Catalans sobre cultura: “conjunt dels símbols,valors, normes, models d’organització, coneixements, objectes, etc., que constitueixen la tradició, el patrimoni, la forma de vida, d’una societat o d’un poble.”4
Ara aprofundim una miqueta més en la definició que he esmentat abans de “frase feta”. D’aquesta definició, fixem-nos en la part que ens diu “[…]en tots els nivells socials i culturals d'una llengua […]” i centrem-nos, sobretot, en elsmots “socials i culturals”.
En la definició de “frase feta”, hi trobem la paraula “cultura”, cosa que demostra que aquesta està estretament relacionada amb la mateixa. Al veure que aquests dos termes estan relacionats, em ve inevitablement al cap la pregunta: la cultura d’un poble es pot substituir (entès com a sinònim de traduir) per una altra cultura? Es poden “traduir” els nostres símbols,...